Cercador
No em toquis la flor
Un relat de: Antonio Mora VergésNo em toquis la flor
Divendres 23 de setembre de 2005, Vallgorguina, passaven minuts de les 23,00 hores, i comença la representació de l’obra No em toquis la flor , per part d’un grup de veïns que malgrat definir-se com afeccionats, aconsegueixen fer esclatar les rialles del nombrós públic, que feia semblar insuficient l’envelat de la Festa Major de la Mercè; finalment al voltant ja de la una de la matinada del dissabte, els aplaudiments, feien sortir una vegada i un altra, als actors a l’escenari, fins que finalment, actors i públic, s’aplaudien cordialment, per donar per acabada la representació de l’obra. Potser et faràs una pregunta; que te tot això d’extraordinari ?. Per a mi francament la participació desinteressada d’alguns [ actors, director, tramoies i professionals diversos ], i la més que nombrosa presència dels altres [ veïns , amics , coneguts i familiars ] , és una mostra fefaent de la vitalitat de l’anomenat “model català” , que dissortadament sobreviu únicament en poblacions petites i mitjanes, contant únicament o majoritàriament amb l’esforç dels veïns, que any darrera anys fan possible el miracle de la celebració de les Festes Locals , en competència ferotge amb l’oferta barcelonina, d’espectacles d’alt nivell , amb entrada gratuïta [ tothom sap ja, que els costos de la gratuïtat barcelonina, son la mancança de serveis bàsics arreu de Catalunya, en una espiral que any rera any, s’aguditza de forma exponencial].
L’actuació dels veïns de Vallgorguina, tant els que feien l’obra [ excel•lents en el seu treball ], com dels espectadors, es per a mi mereixedora de la màxima nota, i voldria des d’aquestes ratlles esperonar als uns i als altres, perquè aquesta festa de la Mercè, i la resta de festes locals de Vallgorguina, continuïn en la mateixa línia, fetes des del poble i per al poble, amb la tossuderia secular que va fer reeixir aquestes terres de clima quasi continental, fins a merèixer ser anomenades Vall Gorguina [ el mot segons alguns estudiosos, es podria traduir com Vall agrícola ]. Espero ( com tots els que vàrem gaudir de la representació teatral ) que també l’any que ve, i l’altre, i l’altre, i l’altre,.... ens sigui possible assistir a una festa de la civilitat com ho va ser la Mercè 2005 a Vallgorguina.
Que així sigui.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.