Nit, nits,...............

Un relat de: Vialactea

Érem ja al portal on un dia com tants d'altres havien creuat, però aquest moment era diferent, com el primer bes que fregar els nostres llavis,qu'ens va fer esborronar de dalt a baix, i com si a les venes ja no hi hagués sang i tot per uns instants es paralitzes, varem obrir la porta i en un bri de llum sinuosament i entre mans com tremoloses i inhàbils deixarem els nostres cossos nus.

Lliscant les mans davallo meticulosament per cada bri de la teva tèbia i suau pell, com si d'una estratègia es tractes, absorbint l'aroma que se'n desprèn, aquell que sento sempre al tancar els ulls.

Avui a la penombra et deixes seduir , et dóna's i t'abandones pel meu incontrolat desig. Sento els batecs colpir els meus com si entreteixint un saber mil·lenari com si el fet de compartir el plaer fos universal i ens fonguéssim en un únic esser, un esser on la petjada de milers d'enamorats haguessin deixat anar la seva força en aquets instants compartits.

Intento captar aquests moments que traspassen sinuosament pel meu pensament com si d'un miratge es tractes i així absorbir i plasmar al meu cor com si d'una fotografia amb 3d en pogués fer.

Quan ja el teu batec s'esmorteix i una calma intensa ens acarona restem immòbils assaborint la ment entre núvols ingràvids fins a sucumbir a lo més profund del subconscient. I ja la nit ens agafa de la ma i ens transporta al regne dels somnis.

D'aquesta nit i de moltes més no retaria ni un brisall.

Comentaris

  • Em voldria perdre[Ofensiu]
    Gritella | 14-03-2007 | Valoració: 10

    en una escena com aquesta. Deixar correr per damunt petits estels com una brisa encantadora d'aquest moment.

    Molt tendre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vialactea

Vialactea

2 Relats

5 Comentaris

2109 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99