Cercador
Nit d'estiu
Un relat de: S.Vanrell- Compartir:
Aquell vespre les estrelles brillaven amb més força que mai i davall la llum que propagaven es trobaven ells dos estirats al terrat. Enmig de tots els pensaments que mai s'arribaren a dir, deixaven caure paraules. Paraules que no eren ni tan sols un esbós d'allò que les seves ments guardaven.
En un impuls dels seus ell es va atracar a ella deixant que els seus braços estirats estiguessin tant a prop com per sentir-se però no tan a prop com per tocar-se. A ella el cor li va fer un gir i va lluitar perquè ell no se n'adonés. Les hores d'un rellotge que no s'atrevien a mirar passaven massa rapit i amb ell les seves converses, fins que de sobte l'univers es va aturar i ella el va mirar als ulls, a aquells ulls color xocolata que parlaven més del que ho feien els seus llavis. Tots dos ho sabien. Era el moment.
Així, en silenci,simplement com si fossin capaços de llegir-se la ment varen començar a rumiar tot allò q volien. Allò que els feia ser allà un vespre d'agost.
I de sobte ell va rompre la barrera entre el vull però no puc i va agafar-la i la va col.locar al seu pit. Ella volava, hagués pogut tocar el cel simplement estirant el dit petit de la seva mà esquerra. I allà va continuar un capitol més de la seva història.
Les mans d'ell començaren a crear a poc a poc un camí per les seves curves a mesura que començaven a parlar l'únic idioma que tal vegada mai els havia duit cap problema. L'Únic idioma amb el qual s'entenien al cent per cent.
Varen juntar cos i ànima. Es varen fer un, però aquest cop era diferent. Aquest cop no va ser com abans. Aquest cop ell no havia marxat i ella no l'havia volgut fer fora. Aquest cop moríen de por.
Minuts després, estesos al terra un al costat de l'altre i sense cap tipus d'amagatall per complexes, la llum de la lluna acaronava els seus cossos de punta a punta.
Va ser allà, despullats no tant de roba com d'excuses i pensaments que no es diuen, quan ell amb un moviment ràpit i directe es va apropar al seu cos i la va agafar per la cintura. Va besar-li un pit , després el coll i seguidament els llavis per acabar al fons dels seus ulls i amb tota seguretat pronunciar allò que ho canviaria tot :
-t'estim menuda, t'estim.
-m'estimes? Quan?
-t'estim ara, aquí, avui vespre.
-i què serà demà?
-Jo sé que sent aquí. Pot ser demà ens haguem de tornar a seduir.
S.Vanrell
En un impuls dels seus ell es va atracar a ella deixant que els seus braços estirats estiguessin tant a prop com per sentir-se però no tan a prop com per tocar-se. A ella el cor li va fer un gir i va lluitar perquè ell no se n'adonés. Les hores d'un rellotge que no s'atrevien a mirar passaven massa rapit i amb ell les seves converses, fins que de sobte l'univers es va aturar i ella el va mirar als ulls, a aquells ulls color xocolata que parlaven més del que ho feien els seus llavis. Tots dos ho sabien. Era el moment.
Així, en silenci,simplement com si fossin capaços de llegir-se la ment varen començar a rumiar tot allò q volien. Allò que els feia ser allà un vespre d'agost.
I de sobte ell va rompre la barrera entre el vull però no puc i va agafar-la i la va col.locar al seu pit. Ella volava, hagués pogut tocar el cel simplement estirant el dit petit de la seva mà esquerra. I allà va continuar un capitol més de la seva història.
Les mans d'ell començaren a crear a poc a poc un camí per les seves curves a mesura que començaven a parlar l'únic idioma que tal vegada mai els havia duit cap problema. L'Únic idioma amb el qual s'entenien al cent per cent.
Varen juntar cos i ànima. Es varen fer un, però aquest cop era diferent. Aquest cop no va ser com abans. Aquest cop ell no havia marxat i ella no l'havia volgut fer fora. Aquest cop moríen de por.
Minuts després, estesos al terra un al costat de l'altre i sense cap tipus d'amagatall per complexes, la llum de la lluna acaronava els seus cossos de punta a punta.
Va ser allà, despullats no tant de roba com d'excuses i pensaments que no es diuen, quan ell amb un moviment ràpit i directe es va apropar al seu cos i la va agafar per la cintura. Va besar-li un pit , després el coll i seguidament els llavis per acabar al fons dels seus ulls i amb tota seguretat pronunciar allò que ho canviaria tot :
-t'estim menuda, t'estim.
-m'estimes? Quan?
-t'estim ara, aquí, avui vespre.
-i què serà demà?
-Jo sé que sent aquí. Pot ser demà ens haguem de tornar a seduir.
S.Vanrell