Cercador
Decidir
Un relat de: S.Vanrell- Compartir:
Sempre he tengut clar que una persona és el resultat de totes les decisions que ha pres però avui allò que necessito és que el temps vagi en sentit contrari. Necessito que les agulles del rellotge em facin cas i vagin cap enrere. Que el temps em doni un respir. Necessito que em deixi pensar. Pensar sense la pressió de saber que les coses canvien per segon. Que la vida és això: canvi costant. Un canvi del qual moltes vegades fa por formar part.
Coi! esque hi ha coses que no es poden fer així com així.. i jo què he de saber? Què he de saber si ni tan sols tenc clar que faré demà? Això és allò que em ve al cap. Em ve al cap que tinc 18 anys. Em ve al cap que tenc tant per fer.. que ni sé per on començar! És ben cert que hi ha dies que em menjaria el món.. però hi ha d'altres que m'asfixia, que noto que em ve una mica massa gran.. coi de decisions!
Sempre m'ha costat decidir. Lila o rosa, moto o cotxe, dalt o abaix..
Però arriba un moment a la teva vida que ho has de fer. Que ningú no es pot posar a la teva pell. Que es ara o mai.Has de decidir que és allò que més t'ompl i llavors és quan els silencis es fan eterns i cada dia es un cercle tancat de sentiments que no et permeten avançar. Per molt que ho intentis sempre et quedes tancat al mateix punt... i saps que facis allò que facis pot ser travelaràs.
Però no és això la vida? Córrer el risc d'anar errat en tot allò que fas? De poder ensopegar-te amb qualsevol entrebanc a cada passa que fas? M'ompl de forces i quan crec que ho tenc decidit arriba ell. Arriba el contrari que diu que res no existiria sinó hagués estat per ell. I és ben cert.
Coi! esque hi ha coses que no es poden fer així com així.. i jo què he de saber? Què he de saber si ni tan sols tenc clar que faré demà? Això és allò que em ve al cap. Em ve al cap que tinc 18 anys. Em ve al cap que tenc tant per fer.. que ni sé per on començar! És ben cert que hi ha dies que em menjaria el món.. però hi ha d'altres que m'asfixia, que noto que em ve una mica massa gran.. coi de decisions!
Sempre m'ha costat decidir. Lila o rosa, moto o cotxe, dalt o abaix..
Però arriba un moment a la teva vida que ho has de fer. Que ningú no es pot posar a la teva pell. Que es ara o mai.Has de decidir que és allò que més t'ompl i llavors és quan els silencis es fan eterns i cada dia es un cercle tancat de sentiments que no et permeten avançar. Per molt que ho intentis sempre et quedes tancat al mateix punt... i saps que facis allò que facis pot ser travelaràs.
Però no és això la vida? Córrer el risc d'anar errat en tot allò que fas? De poder ensopegar-te amb qualsevol entrebanc a cada passa que fas? M'ompl de forces i quan crec que ho tenc decidit arriba ell. Arriba el contrari que diu que res no existiria sinó hagués estat per ell. I és ben cert.