Nit de reis

El vent s’ha emportat les estrelles aquesta nit
que s’ha quedat orfe de senyals i de llum.
I jo m’he tornat a perdre en els teus ulls,
tot i que ara a una fotografia antiga.
El cel és una espiral avui
que ho porta tot cap a terres llunyanes,
on les coses tenen sentit,
on la vida és més fàcil,
on tot és clar i de debò,
però a mi em deixa aquí, a un desert,
a una terra erma, on no floreixen les tulipes
ni cap altra flor, tret del silenci.
Bufa el vent amb força
i demà no hi haurà reis, ni paquets de regal,
ni il•lusions, ni somnis,
sols realitat.