Nit de Nadal

Era la Nit, la que per molts, era la nit alegre de Nadal. Com cada any la gent s’amuntegava davant dels aparadors que lluïen les seves millors gales amb totes les llums enceses, guarnits amb garlandes, papers de colors, flocs de neu, estrelles, paperets brillants...
Tothom anava carregat de coses (la major part inútils), atrafegats en plena disbauxa; metros, busos, cotxes, caminant... circulant amunt i avall com formigues a la boca del formiguer.
La majoria anaven de compres malbaratant, comprant... i comprant... tot i que ja tenien masses coses i no sabien què més comprar, però seguien, ja tenien els braços plens de bosses, ja no els cabia res més, però no deixaven d’augmentar el nombre de paquets, fins el punt que no sabien ni com abarcar-los.
Aquell noi, des d’un racó, mig mort de por i de fred, esporuguit s’ho mirava amb ulls espantats. Tot això, era tan nou i estrany a per ell! Mai havia vist fins ara tanta quantitat de persones, tanta quantitat de llum, tantes coses que no sabia perquè servien ni mai podia haver-se imaginat que existissin. Mai tampoc havia vist tantes persones juntes, ni havia passat tant de fred ni tanta por. És que tothom s’havia tornat boig? On havia anat a parar!
Ell que havia passat tantes desventures per poder arribar a un lloc civilitzat on trobar l’elixir de la vida, la sort, la fortuna... Això era la civilització?
Aquella nit, tot just havia posat peu a terra en aquell indret, feia uns dies, s’havia amagat sota la caixa d’un camió allà a l’Àfrica i ple de terror havia aguantat aferrat sota aquella caixa esperant poder sortir en el moment propici.
Ara feia uns moments, el camió havia parat, i poc a poc amb molt de sigil va despenjar-se fins l’asfalt, i havia corregut a un raconet fosc per passar desapercebut.
On havia arribat? Què era tot aquell batibull. Potser la vida en la seva aldea no era tant dolenta, com faria per poder pair tot això? Tota aquella disbauxa? Podria viure entre aquells éssers tant diferents?
...I tant lluny dels seus! aquell viure seria com una mica morir, fugint del desert, de la calor i la desolació, havia arribat al fred i a la soledat del món civilitzat.