Cercador
ni por ni fe
Un relat de: Marc Freixasla tristesa no sap... i sap
que els colors vius
fan la perfecció de la felicitat
li faré un vestit de quadres,
posaré veu amb nas de pallasso
a la seva cara de llàgrimes
i trucaré a la porta dels pinzells
per acaronar un bon somriure
et sentiré la veu!!!
la mirada
que no era cap cosa de l'altre món
ara comença a ser més viva...
se li han entelat els ulls d'emoció,
li fan pampallugues les celles
i pessigolles les orelles
el parabrises
no para d'anar amunt i avall per tot el seu rostre,
ja no és tan petós com era abans
algún dia
tirarà la casa per la finestra
i llavors ja serà el clímax total
no tindrà por,
no tindrà fe,
no tindrà ganes de res...
però tot això
ara ja tan li fa,
té el somriure clavat a les entranyes
Comentaris
-
bonic, dolç i a la vegada real!!![Ofensiu]Fada del bosc | 10-01-2010 | Valoració: 10
Quina manera més bonica de descriure la tranformació de la tristesa en alegria, tan de bó tots ho poguessim fer....
tan de bó poguessim pintar sobre les llàgrimes cors de colors, co els que feia de petita.
Espero que amb els teus poemes es dibuixin més somriures al cor.
-
Preciós ![Ofensiu]Núria Niubó | 10-01-2010 | Valoració: 10
Converteixes la tristesa, engalanant-la amb colors vius, fent-la somriure , canviant-li la mirada. Ofegues la tristesa amb l'alegria de les teves paraules. Avui, he anat a parar a aquest poema teu, i ha estat com un bàlsam per a mi, no se perquè tenia un dia trist i has aconseguit fer-me somriure. Gràcies Marc per aquest regal.
Ja fa temps vaig escriure un poema que en el fons té el mateix context. T'adjunto l'enllaç, Vitralls per si tens ganes de llegir-lo. Sort en tenim de parlar-nos a nosaltres mateixos amb els nostres poemes , jo sovint en acabar d'escriure em sento millor.
Una abraçada i un somriure,
Núria
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869482 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.