Newton i el mercuri

Un relat de: Sunny

Quina gran escola de la paradoxa que és, la vida. Llegeixo a A Short Story of Nearly Everything, el nou i molt recomanable llibre de l'imperdible Bill Bryson, que el genial Isaac Newton, pare de la ciència moderna, era a més un gran estudiós de l'alquímia, molt aficionat a moviments pseudoreligiosos de dubtosa reputació (curiosament - o no -, aquest mateix fet surt reflectit al best-seller mundial El Codi Da Vinci, això sí, un cop remasteritzat i reglamouritzat per una eficient ploma nord-americana).

En altres paraules: darrera l'home símbol de la cerca de respostes racionals als fenòmens de la natura, darrera la precocitat científica que exhibeix aquest singular personatge en ple segle XVII, hi trobem un seguidor de sectes herètiques completament obsessionat pel mite de la conversió de metalls ordinaris en or, això darrer provat per l'alta densitat de mercuri que es va detectar en un floc de cabells seus analitzat els anys 70 en una solvent i reputada universitat.

A més d'un li agradaria oblidar aquesta cara fosca del gran mestre, però en la meva modesta opinió es tracta d'una prova necessària de la indubtable, tot i que potser a cops oblidada, humanitat del personatge. La seva creuada personal en pro de la riquesa fàcil i la salvació eterna ¿no és sinó evidència d'un petit i miserable cor humà, no tan diferent del dels seus menys il·lustres congèneres? En definitiva, es tracta d'una d'aquelles petites flaqueses que ens concilien amb els grans genis de la història. I una prova més que la realitat, pel que fa a paradoxes, també supera la ficció.


Comentaris

  • "Una persona complicada"[Ofensiu]
    Anònim | 23-03-2005 | Valoració: 9

    És curiós, precisament ho va comentar el meu professor de matemàtiques: Què Newton era, probablement, un dels majors genis de la humanitat, però també va dir que era "una persona complicada" (per no dir una altra cosa més contundent) i que s'hauria de veure si la seva famosa poma realment li va caure o li va tirar algú que el coneixia massa bé...

  • la pedra filosofal[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 20-03-2005

    Quan penses que en Kepler, un altre gran físic, astrònom i matemàtic, havia de fer horòscops i cartes astrals per a guanyar-se les garrofes ... Que en Newton volés convertir plom o mercuri en or no té res d'indigne, sobretot qun hom pensa que els protons, neutrons i electons de l'or son els mateixos que els de qualsevol altre element, sols canvia la quantitat.

  • la pedra filosofal[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 20-03-2005

    Quan penses que en Kepler, un altre gran físic, astrònom i matemàtic, havia de fer horòscops i cartes astrals per a guanyar-se les garrofes ... Que en Newton volés convertir plom o mercuri en or no té res d'indigne, sobretot qun hom pensa que els protons, neutrons i electons de l'or son els mateixos que els de qualsevol altre element, sols canvia la quantitat.

  • What a sunny day, Sunny!![Ofensiu]
    Josep Clínez | 20-03-2005 | Valoració: 8

    M'has sorprés, quin lèxic més cuidat (sobretot al primer paràgraf). T'he de confessar que aquestos temes no m'han cridat mai l'atenció, però sé reconéixer virtuts i defectes, i el teu relat/assaig està relativament bé, com diria Einstein.

    Bé, adéu, Sunny ( no et prenguis a mal el títol del comentari).

  • newton[Ofensiu]
    donablanca | 26-01-2005 | Valoració: 10

    s'ha de pensar que en aquella època l'alquimia era una ciència i per descobrir que l'horoscop i l'ocultisme no funcionen primer s'han d'estudiar

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sunny

1 Relats

5 Comentaris

1494 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de l'autor