NEGUIT

Un relat de: JOSEFINA

Queien borrellons de neu, i des de darrera la finestra mirava com queien, com cobrien els carrers de l'entorn de la plaça, com de mica en mica els arbres es tornaven blancs, com la gent passava amb el paraigües obert i tots els paraïgues eren blancs ...
Ho veia amb el front apretat contra el vidre de la finestra, d'aquell pis gran, molt gran, on hi feia calor, gràcies a la calefacció de gas-oil.
Mirava cada bocinet de neu blanca, dipositada sobre el balcó, mirava com en tocar a terra feia crèixer el gruix de neu que feia de catifa blanca, i que als matins era gelada.
Tinc el cap ple de records d'aquells Nadals a Cerdanya, i en recordar, sento un neguit inmens, com si em fes mal l'ànima.
M'agradava aquell paisatge, amb el llac glaçat ...
Aquell Nadal nevat, que em feia caminar mig lliscant de tornada de la misa del Gall.
La taula ben parada, el brou calent, i els fills a taula, no es podia demanar més.
Són Nadals que queden en el record i m'omplen de neguit, perque no he aprés a gaudir-ne amb el seu record, potser perque enyoro aquelles imatges.
M'haig de repetir constanment, que puc estar contenta d'haver-les viscut.
Puc estar-ne contenta... i tant que puc estar-hi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

232 Comentaris

110430 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).