Necessito un títol per aquesta merda

Només sortir de casa, Jacques Minette, va rebre l'impacte d'un obús carregat de nutrients i compostos químics varis que no convenien a l'organisme de cert animal volador que, per pura necessitat biològica, havia expulsat per un orifici innombrable per la città del VaticANO.
En "resortir" de casa amb una americana que no portés restes orgàniques a la a la solapa, el gos de Rich Poule, havia pres exemple de l'au semblant al descobridor del 1492 i una joiosa, tendra i atemorida muntanya de color marronós (potser massa clara) s'estenia més enllà del que una formiga arribaria a veure si hi fos davant.
A les 10:25 del matí, Jacques havia sofert dos atacs escatològics sense imaginar-se que el terrible drama que l'esperava a l'oficina seria molt més tenebrós i fosc: Una passa intestinal, l'obligà a acudir al servei cada hora durant 240 minuts, d'onze a dues del matí.
Després de comprovar que realment els intestins estaven nets de tota aquella aigua bruta i d'assegurar-se la netedat de les sabates i de la jaqueta provocant al coll una Odissea de moviments bruscs cada cop que Minette tenia la sensació (imaginària) d'escalfor que solen caracteritzar certes deposicions, va arribar al lloc crític on havia tingut lloc el camp de batalla matutí.
Un cop allà, comprovà totes les possibles amenaces i pensava maneres ràpides d'esquivar-les sense pensar que, efectivament, fins i tot els insectes més petits de força singular en relació al seu tallatje, necessiten buidar el lloc on sigui que guarden les restes d'un àpat rebutjades pel cos.