Li direm senyor A, per estalviar-nos la demanda

El senyor A i la senyora d'A, es van casar el dos de maig d'un any indeterminat, per estalviar la feina de comptar dates. La senyora d'A tenia grans plans per la unió i el senyor A no, però tant li era perquè la senyora d'A, tenia una gran fortuna.
Els primers anys de matrimoni, no van estar del tot malament i, tot i les diferències teològiques entre ells, convivien agradablement.
El senyor A s'havia traslladat a la mansió de la senyora d'A i no feia res més que "tirar de tarjeta".
La senyora d'A no feia cas de les despeses que provocava el seu marit i no li feia cap reclamació perquè estava convençuda de que el seu negoci no fallaria.
Al cap de dos dies de dir això, el mercat de diccionaris retroromànic-finès, finès-retroromànic, va decaure moltíssim i, la dona, disgustada. morí als setanta anys d'un atac de cor provocat per la davallada del mercat que va pujar de nou al cap de dos dies de ser morta.
Ell va fer veure que estava molt afligit per la defunció de la seva esposa tot i que en arribar a casa amb les cendres de la difunta, les llançà al vàter.
Després de morta la vella, la fortuna passà a les mans del senyor A que s'ho prengué amb calma i sense immutar-se, ara ja era gran i no podia gaudir com abans però va conèixer a la senyoreta B, que al cap de poc, es convertí en la senyora d'A-2 que tenia una esposa, la senyora B1.

Un dia, la criada H, trobà a la senyora d'A-2 amb la criada J compartint llit. La criada H, pensant-se que l'havien vist, pujà al despatx del vidu d'A que tenia relacions carnals amb la criada F i la criada G a la vegada.
La criada H tingué una crisi nerviosa i l'hospitalitzaren durant dos llargs anys durant els quals, rebia visites de la senyora B1 , la seva amant.