Necessito temps

Amb por, em busques. Busques dins els meus ulls. Els busques. Intentes trobar on m'he perdut, on jau la meva mirada, on sóc. Parles i parles i parles. Parles de grans canvis, alguns riscos. Parles de nosaltres, d'ell. Parles de metges i medicaments, de la solució inexistent. Parles del temps, tot relatiu, i m'expliques i em recordes un cop i un altre com ens estima, com me l'estimo i com ens necessita ara, més que mai, amb ganes de tirar endavant. Parles amb seguretat, no ho veus tot gris. Ets valenta. Encara em busques i continues parlant, parlant del munt de coses que vol viure, dels inventaris de coses perdudes, perdudes dins de les relativament poques que ha tingut temps de viure, que se li apilonen cada nit, nit darrera nit, al capçal del llit.
Parles i parles i parles però jo ja no et sento, no et veig. El meu món s'ha parat del tot i a poc a poc, noto com se m'escapa l'aire. El pit m'oprimeix i em cou i el batec del cor és tan fort que se'm menja les orelles.

Necessito temps.