Naufragar

Naufragar,
per fer dels meus record tresors
i convertir els silencis en aigua
i l’aigua en mars on enfonsar-se,
ferit per uns escull de color blau,
com el cel i com els teus ulls.
Lluny de tot i amb tot dins meu
dansant en silenci la dansa dels àtoms.
Amb milers de melodies diferents
i amb les carícies de tots els vents
per fer de mi una espiral
i poemes sense sentit aparent,
com els somnis,
com l’existència o la no existència.
Naufragar per entrar sota les ones
i buscar els fills que ho lliguen tot,
des d’una papallona a un huracà,
des del Paral•lel al Poblenou.
Naufragar poc a poc
per assaborir la derrota,
que tot i ser habitual
mai arribarem a acceptar.