Nàufrag

Sóc nàufrag a la platja
de la teva pell
i voldria que la meva llengua fos com les ones,
acaronan-te amb la tendresa
de la brisa o amb la força d'un huracà,
un cop i un altre.

Sóc nàufreg al corall dels teus ulls,
sobre on espero que surti el Sol
o la Lluna,
o que el cel s'apagui,
tant hi fa.

Sóc nàufrag a l'agitat mar dels teus cabells,
on només vull que la següent onada
m'ofegui,
per fer-me fonedis entre els teus rinxols
i subtil com la sal.

Sóc nàufreg als esculls del teu pit,
on tots els meus dits
voldrien enfonsar-se,
desagnant-se tallats amb els teus mugrons.

Sóc nàufrag a la cala dels teus llavis,
on vull que l'escalfor del teu mar
mullin cada centimetre de la meva pell,
i de la meva carn.

Sóc nàufrag a l'atol del teu melic,
on només vull agitar la quietud de les teves aigües,
per tal que amb els braços
i les cames m'abracis.

Sóc nàufrag dins la cloïsa del teu sexe,
on m'agradaria esdevinre sorra
per tal de créixer dintre teu
amoixat a la teva perla.

Sóc nàufrag,
i aquest poema és una ampolla amb un missatge,
demanant que ningú em trobi
i poder així seguir naufragant amb tú
a cada respiració.