Naturalitat

així com qui estima una nit de sang, freda i coagulada, plena de desgràcies i històries amb llàgrimes als ulls, mentre el rostre cau i la pena s'inunda...

així com qui estima la mort, que l'acaricia a plena nit, mentre dorm plàcidament, recordant cada minut perdut, cada segon deslliurat a la mala vida, cada hora que passa, i no torna...

així com qui adora la tristesa, companya inseparable i fidel, que roman al meu costat en els moments més alegres, per fer-me feliç, una vegada, i una vegada més...

així com qui t'estima, i sent el dolor a la seua carn, a la seua pell, i el silenci el cobreix cada dia, a cada instant, i sent la flama que s'encen al seu interior i és incapaç de fer-la morir...

sí,
així com jo amb tu,
que t'estime...