Cercador
Ara que plores
Un relat de: vdke qerq3Ara que plores, intente recuperar
totes les teues llàgrimes,
deixar-les arraconades i oblidar-les,
per tenir-te a tu, per quedar-me amb tu,
sola, el teu cos i la teua ment,
i deixar les trivialitats que t'afonen i em desfan.
Ara que plores, et bese i em beses,
i és el bes que et fa somriure i et fa continuar
endavant i et fa pensar que la vida és un camí,
i que toca descansar i prendre noves eixides,
i que estic al teu costat, que no t'abandone,
que romandré, constant, sempre que em deixes,
perquè t'estime i perquè et sent a dins meu i
et note amb mi, que sóc teu i no eres meua.
Ara que plores, evoque i recorde
portalades de fred i nit, sota el braç
del paraigües que subjecta el nostre amor,
el teu i el meu,
tu i jo...
I agafaria, t'agafaria a tu, cada part de tu,
i t'enduria amb mi, perquè t'estime
i no puc veure les llàgrimes que recorren,
et recorren lenta i amargament pel teu rostre,
que foraden el meu cor i em fan sentir tan...
...dèbil...
Ara que plores, faig que calles i que
em mires, que mires els meus ulls
i comprengues que la vida, està composta
de menudes essències....
Et faig que em mires perquè dins de mi
estàs tu i la resta no importa...
Ara que plores,
jo,
hui,
plore per tu...
l´Autor
4 Relats
1 Comentaris
3076 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00