Nanorelat J: El jugador

Un relat de: xesco

El jugador compulsiu, desesperat, era del tot capaç de jugar-se la seva pròpia vida en una timba de pòquer. I de fet així ho va fer. El guanyador de la partida, però, aviat va comprovar que heretar una vida de ludòpata perdedor no era precisament el que se'n diu triomfar.

Comentaris

  • I tant que no![Ofensiu]
    Lavínia | 17-09-2005

    un relat curt, intel·ligent i amb molta gràcia.

    Lavínia

  • hahahhaha[Ofensiu]
    quetzcoatl | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Oh, Xesco...

    Superant-te i amb més humor que mai.

    Escuet, perfecte, rodó: no li falta res. En quatre linies ens situes dos personatges, una trama i un desenllaç...

    Brillant!

    una abraçadassa,

    m

  • Càpsula intel.ligent[Ofensiu]
    foster | 17-09-2005

    és el que és aquest teu nanorelat. Una meravella en minatura.
    Ara bé, i si d'aquest nanorelat en fas una versió extended què passaria? Només una miqueta més, et quedes amb les ganes, i quan això passa... ja saps!
    bé, felicitats

    foster

  • saps què passa?[Ofensiu]
    peres | 16-09-2005

    que el nanorelat és tan nano que la gent el llegeix a la portada de RC i ja no fa clic per entrar-hi... perquè ja s'imagina que ha arribat al final. Segur, doncs, que t'ha llegit molta més gent del que diu la xifra.

l´Autor

Foto de perfil de xesco

xesco

38 Relats

108 Comentaris

50472 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Vaig néixer quan era molt petit a Centelles (Barcelona), el 1976.
Vaig començar a escriure el 20/02 del 2002 provant sort amb la construcció de palíndroms.
M'agrada construïr encreuats i experimentar amb l'escriptura.
Sóc mestre d'educació primària, i actualment visc a Artà, Mallorca.

Em podeu llegir, també a RC, amagat darrere el nom de Xeixa, compartint jocs i experiments lingüístics amb el meu amic Xals.



Todas las cosas tienen que salir de algún sitio - cavilaba Harún-, por lo tanto, los cuentos no pueden salir del aire...

Salman Rushdie "Harún y el Mar de las Historias"

...es muy fácil. Si lo piensas, tendrás que admitir que todas las historias del mundo, en el fondo, se componen solo de veintiséis letras. Las letras son siempre las mismas y sólo cambia su combinación. Con las letras se hacen palabras, con las palabras frases, con las frases capítulos y con los capítulos historias.

Michael Ende "La historia interminable"


"Darrere els mots el paper es transforma
en mar i les lletres en peixos"

Joan Brossa