Cercador
NADAL ETERN
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Lluis tenia vuitanta anys, vivia a la residència des que va fer els setanta-cinc, i el sucre li va donar un ensurt quasi mortal.
Havia nascut al poble, i desprès de fer les coses que feien els homes del seu temps; poc temps d'escola, complir amb els deures religiosos', començar a treballar abans de tenir l'edat legal' - aleshores 14 anys -, servir a la pàtria,... va decidir que tindria cura de la mare delicada de salut, això i la feina a la fàbrica li van ocupar la vida, fins que amb 80 anys, la mare el deixava el dia de Nadal.
Li va caldre començar de nou, i mal que mal - costa adaptar-se quan som grans- havia anat fent; durant la setmana el temps es consumia entre la fàbrica i la casa - detestava els bars - , i els caps de setmana acostumava a fer sortides per l'entorn, i quan era possible excursions amb autobús per les comarques properes. A l'estiu passava quinze dies a la platja.
L'ensurt del sucre - va tenir una pèrdua de consciència que sortosament van intuir els veïns - , el va convèncer que viure sol, era un risc tant gran que no compensava - malgrat les dificultats de l'obligada convivència amb altres persones grans i malaltes - la manca de llibertat. Ell en tot cas, sortia tots els dies a caminar, i fins aquest any 2.010, havia continuat fent els seus 15 dies de platja.
El Lluis explicava sempre com eren de bonics els dinars de Nadal, ells la nit del vint-i-quatre desprès de sopar, acostumàvem - fins que la mare va poder - a anar a la Missa de Gall, i la festa grossa - com és costum pròpia de Catalunya - la feien el dia 25 a l'hora de dinar. Sopa de Galets, i carn d'olla - algun any- pollastre de granja , els canelons eren pel dia de Sant Esteve que coincidia amb la diada del Sant Patró.
Des de l'estiu tot havia començat a anar a pitjor, i l'enyorança de la mare - que sempre tingut estat viva i present - va fer-se obsessiva.
El metge de la residència - sempre carregat de feina - li anava canviant les pastilles, sense cap resultat apreciable. I, malgrat participava en els preparatius nadalencs amb els altres residents, semblava anar-se marcint a mesura que transcorria el mes de Desembre.
Gaudia de les visites que diàriament feia a la residència un home, de nom Aniol - proper als seixanta anys- per a ell doncs encara jove; hi tenia ingressada a la mare afectada d'Alzheimer, i a banda d'interessar-se per ella, tenia sempre una paraula amable per a tothom. Li encantava el ritual habitual', avui que hi havia per a sopar ?. I, la mare en ocasions ho recordava i en altres, li calia una petita ajuda' que el Lluis sempre estava amatent a donar.
L'home s'havia interessat per la seva salut, en adonar-se -primer que ell mateix- que s'anava apagant de dia en dia. El Lluis li va explicar com sentia - cada cop amb més força - l'enyorança de la Mare, i d'aquells Nadals viscuts en la seva companya. Una llàgrima eixugada de manera displicent, li va confirmar que l'Aniol ho entenia molt bé.
Va sopar lleugerament el dia vint-i-quatre - altrament tenia prohibits els clàssics dolços de Nadal -, i un xic abans de les 22,00 hores ja estava al llit.
Al mati següent desprès d'esmorzar va tenir ocasió de saludar - i desitjar-se mútuament bones festes - a l'Aniol que venia a recollir a la seva Mare pel Dinar de Nadal. Desprès va tornar a la seva habitació per estirar-se una estona al llit.
Al vespres quan l'Aniol tornava a la Mare a la Residència es va assabentar de la mort del Lluis. El van trobar mort al llit amb un gran somriure que l'il·luminava la cara, quan el buscaven a l'hora de dinar.
L'Aniol no va poder reprimir un sanglot, finalment el Lluis s'havia retrobat amb la seva Mare i celebraven el Nadal Etern !. Agenollat a la petita capella de la Residència, l'Aniol va donar gràcies per la bona fi del Lluis.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.