Muts i a la gàbia

L'ombra d'unes reixes pot trencar el Sol,
i el silenci i els cops el poden fer desapareixer.
Fent que sigui sols un record
al calaix de les teves retines,
una torxa ofegada al blau
amb un sospir de mort.
De la mateixa manera
s'ofega la teva veu.
Sense més mordasses que la por,
sense més cadenes que l'autoritat.
I el silenci regna arreu
rebent jurament de fidelitat,
fent serfs i vassalls a cada segón,
a cade nou metre.
Si vols pots ballar
al ritme afonic que toquen els senyors
sinó avui esperarem
que torni a sortir el Sol una nit més.