Cercador

Llista categories

Murs que parlen

Un relat de: Trossets del que penso

Diuen que les parets no parlen,
que callen secrets
entre el guix i la pintura,
entre el temps i l'escriptura
que en elles es pinten.
On tot s'atura,
plasmat en un per sempre
que no calla.
Amb lletra fina o gruixuda
la intenció és el que hi fica.
Ni la pluja pot esborrar
el que la tinta pot deixar marcat.
Els sentiments no sols viuen al cor,
sinó escrits en un paper
o en parets pintats.
Ideals.
Amors.
Sensacions atrapades
en aquell precís instant.
Murs que parlen
amb paraules sordes,
aquelles que s'escriuen
i potser,
mai s'escolten.

Comentaris

Afegir comentari

visual[Ofensiu]
Rogal Mar | 03-09-2011 | Valoració: 10
Sempre tinc l'obsessió de poder veure en els poemes allò que estic llegint, que tot sigui molt visual i que dins el meu cap es formi una imatge colpidora. Ho has aconseguit amb el teu poema!
El ressò de les parets[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 31-08-2011 | Valoració: 10
Les parets, i tant que parlen! Si tu has viscut una història en una habitació concreta, sempre que hi entris aquella paret t'ho recordarà. Els sentiments s'adhereixen sense consulta prèvia, van al seu ritme i són una mica, bastant solitaris; a vegades poden semblar fins i tot autistes. Les parets viuen entre colors vius i nosaltres entre elles. Una abraçada.

Aleix

l´Autor

Trossets del que penso

351 Relats

175 Comentaris

240479 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Afegir a preferits

Biografia:

Del no res comença un tot.
I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >