Muntanya vestida de núvia

Un relat de: Vilamala

Vós, encantadora muntanya blanca,
flor del gener esquerp, mal educat.
L'hivern, el vostre bon padrí us regala
un vestit de núvia blanc, gelat.

Vós esperàveu amb una gran frisança
que la neu i el gel us fessin costat.
M'emociona veure-us de gala,
sou bella, em doneu felicitat.

Formosa així diria que us caseu,
molts us desitgen companya de vida.
Els llops i avets com a marits voleu?

Doncs espavileu-vos i feu-ne via
que si amb aquest fred tan breu no us caseu,
us quedareu ben despullada i grisa.

Comentaris

  • un poema molt maco[Ofensiu]
    ANEROL | 28-03-2008 | Valoració: 10

    tens una manera d'escriue, pel què he llegit, amb aires clàsics, Endavant

  • aquest fred tan breu[Ofensiu]
    franz appa | 13-01-2008

    Muntanyes, freds que cada cop ens visiten més fugissers i veloços, com si tinguessin pressa.... perquè els temps dels gegants coronats de blanques còfies potser se'ns apaguen.
    Encantador poema que li dóna al mite tràgic un entranyable sentit de proximitat i el caliu de la companyonia. Per cert que l'ús del ja bastant arcaic vós , aquí no desentona...
    Una abraçada,

    franz

l´Autor

Foto de perfil de Vilamala

Vilamala

7 Relats

13 Comentaris

6482 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig néixer aprop de les soliues valls del Pre-Pirineu un dia de l'any 1983. Avui, estic vivint a México, terra de la meva companya de vida. La bellesa conglomerada fruit de l'amor i la terra, em fa brollar l'instint natural d'escriure poesia.