Cercador
Les heures de l'oblit
Un relat de: Vilamala- Compartir:
El temps passa sense pausa,
el teus murs van enverdint,
la torre va quedant petita,
ara ets de les heures de l'oblit.
El petit temple; tot ultratjat,
crida als sords: clemència!
Tots els frescos han arrancat,
manca la saviesa i la bondat.
Les sepultures se'n han ressentit,
escampades i profanades pel Ducat,
bramen amb el vent dures pregàries,
que les injustícies no han cessat.
I tu, petita muntanya dignificada,
les màquines enemigues t'han agredit,
t'han mutilat essent violada,
matant-te definitivament l'esperit.
Ara, formós Castell de fum i llenya,
tornes a formar part de la terra,
et fons de nou amb la muntanya
i les heures et calmen la pena.
Comentaris
-
Heures de l'oblit...[Ofensiu]Seny i Rauxa | 06-10-2008 | Valoració: 9
...m'ha agradat molt aquesta expressió.
Realment les heures en un edifici com un castell ens fan pensar en anys i anys d'oblit i abandó.
Petonets! -
AQUEST MEXICO[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-10-2008 | Valoració: 9
Es una font d'inspiració, ja ho pots ben dir, perquè els poemes et surten molt bonics i ben redactats, la teva companya deu ser una noia molt arrelada a la seva terra que haigi aconseguit que la segueixis fins a tant lluny, espero que tot i la distancia que et separa de la parta catalana segueixis practicant a Relats en Català.
l´Autor
7 Relats
13 Comentaris
6509 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78