Mots de calma i dolçor...

Un relat de: free sound
Et regalo la cançó,
d’una nova melodia, robadora de records,
i amb simple simpatia.
Regiraren pensaments,
nous camins i vies lliures, De mirades innocents,
i plàcids somriures.

Fem muntanyes de papers,
amb somnis de cada dia, i potser llavors així,
esdevingui la utopia.
Les parets dels meus carrers,
són diaris i revistes, amb idees, frases, clams,
receptaris i altres pistes.

Frases fetes des del cor,
que expressen la ironia, transgredeixen tota llei,
alimenten nostra via.
Remogueren establerts,
no calien ni amb paciència, no molesten pas els mots,
ni les formes de la vida.

Potser sonen com motors,
però fan sots com un tramvia, i doncs tracen el camí
d’una vida amb alegria.
Mots de calma i dolçor,
abraçades per més dies, potser sonen com sonets,
de bella harmonia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: