MOSQUEROLES. ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ

Anàvem el Joan Vilardell, el Pedro Mesa i ‘Antonio Mora a la vila rural de Sant Martí de Mosqueroles , citada Moscheroles el 978, novament el 984 i també en dates més acostades.

La parròquia de Sant Martí de Mosqueroles es troba al peu de l'estrep o turó de Fogars de Montclús, en una petita carenada entre les rieres de Rifer i de les Canals, tributàries de la de Campins. Passa sota seu la carretera de la Costa de Montseny, derivació de la de Sant Celoni a Santa Fe. L'església, la rectoria, un hostal veí i alguna altra caseta propera formen el petit nucli de Mosqueroles, centre administratiu del municipi.

Una església de Sant Martí, molt diferent de l'actual, fou consagrada el 1104. La que ara hi ha és un edifici rectangular en el qual es pot distingir, pels murs i volts, una nau que sembla romànica, però que es troba totalment amagada per l'arrebossat i per les capelles i afegitons que té a banda i banda. És evident que l'església ha estat capgirada, és a dir, que el presbiteri actual correspon a una ampliació o utilització de la part ponentina de l'església, mentre que la façana actual és on hi havia l'absis. Prop de la façana, a migdia, hi ha el campanar, de torre, aixecat o reformat, sembla, a la fi del segle XIV. És difícil de precisar èpoques, però la darrera modificació important i potser el capgirament es va fer el 1802.



Amb el temps si varen consagrar els altars de Santa Margarida (1348), de Santa Mª (1498), de la Verge del Roser (1588) i un altar de Sant Isidre (1657).

En expliquen - la església està tancada amb pany i forrellat, com la major part de les que pertanyen a l'arxidiòcesi Barcelonina - que a l'interior es guarda un bon tresor de peces d'orfebreria (creu processional, veracreu, copons, custòdia, encensers, etc.) dels segles XVI i XVII.

Recolliré una imatge de la figura del Sant titular, situada a la façana del matí - en el lloc s'endevina que hi hagué fins a dates recents el cementiri - . Des d'aquí es divisa perfectament el campanar de Sant Cristòfol de Fogars. Recordeu la cançó, ‘País petit' del Llach ?

... que des de dalt d'un campanar , sempre es pot veure el campanar veí.