Mort per sa noia

Hola Conxa, gràcies per la correcció, obviament pot estar molt mal, ja que és de fa 4 anys, i en una temporada que em va donar per 'salar' tot.
No sé si seria per l'Antònia Font, els Ja t'ho diré o altres.
La cosa es que jo sóc castellanoparlant, i poques vegades he sentit el salat, així que tal volta millor deixar-lo, i escriue com he escrit sempre.

Salutacions des del País Valencià

però hi ha moltes faltes, sobretot samanera de construïr ses frases. Si vols un consell no t'eboliquis amb so salat abans de dominar una mica més es literari, ho dic pes teu bé.

V
aig néixer entre ses verdes muntanyes,
a una nit fosca i freda
Hi era plovent,
hi feia vent,
hi havia tempesta

Es vent movia ses finestres,
que fetes de fusta feien un soroll molt fort
Ses gotes d'aigua se marcaven an es cristall de sa finestra
Es soroll de sa pluja envaïa tota sa casa

Sa vall dormia es somni d'aquella nit,
ses branques des arbres se movien vora es fort vent,
sa campana de s'estació que oblidada pes cap d'estació,
retrunyia fent soroll pes poble,
fent que lladressin es gossos
Un vagó oblidat a una via morta de s'estació,
Feia cruixir sa fusta de ses parets

Dençà que entre tot es soroll que se sentia a sa vall,
passejava un noi pes carrers des poble
Passejava plorant,

oblidat per tothom,
amb una ferida oberta an es cor,
amb una llança clavada a sa ferida,
deixada per una llança llençada per sa noia que a ell li agradava,
una noia que odiava es noi,
perquè ? li escrivia ses cartes d'amor,
demostrant-li que a es? li agradava sa?
(aquests darrer vers no entenc els articles)

Ell anava tot enfonsat,
tot ensorrat
Mentre anava caminant,
anava plorant
Dençà que se va seure a s'escala de sa petita sala
d'enclavaments de s'estació
Mentre sa llança clavada an es cor,
feia que enyorés molt aquella noia

Dençà que va treure un llapis i un full,
i va començar-li a escriure
Escrivint un poema baix sa porta de s'estació
Pensant en ella tota s'estona,
pensant amb sos marrons ulls,
pensant en ses paraules
Mentre es ulls ploraven llàgrimes

Dençà que sa tristor era massa gran,
doncs es ulls no podien deixar de plorar
Dençà que hi feia molt de vent

Es noi va anar an es riu de sa vall,
que tan petit era,
que tanta corrent portava
Doncs ell s'asseguí a sa vora des riu coberta d'herba,
i molt mullada per sa pluja que hi queia

Dençà que tan mal hi era,
dençà que tan mal estava
Que es va llençar an es riu des de d'un pont