Mort per sa noia

Un relat de: andreums

Vaig néixer entre ses verds muntanyes,
a una nit fosca i freda
Hi era plovent,
hi feia vent,
hi havia tempesta

Es vent movia ses finestres,
que fetes de fusta feien un soroll molt fort
Ses gotes d'aigua es marcaven a es cristall de sa finestra
Es soroll de sa pluja envaïa tota sa casa

Sa vall dormia es somni d'aquella nit,
ses branques de ses arbres es movien vora es fort vent,
sa campana de s'estació que oblidada per es cap d'estació,
retrunyia fent soroll per es poble,
fent que lladressin es gossos
Un vagó oblidat a una via morta de s'estació,
Feia cruixir sa fusta de ses parets

Dençà que entre tot es soroll que es sentia a sa vall,
passejava un noi per es carrers de es poble
Passejava plorant,

oblidat per tothom,
amb una ferida oberta a es cor,
amb una llança clavada a sa ferida,
deixada per una llança llençada per sa noia que a ell li agradava,
una noia que odiava es noi,
perquè es li escrivia ses cartes d'amor,
demostrant-li que a es li agradava sa
Ell anava tot enfonsat,
tot ensorrat
Mentre anava caminant,
anava plorant
Dençà que es va seure a s'escala de sa petita sala
d'enclavaments de s'estació
Mentre sa llança clavada a es cor,
feia que enyorés molt aquella noia

Dençà que va treure un llapis i un full,
i va començar-li a escriure
Escrivint un poema baix sa porta de s'estació
Pensant en ella tota s'estona,
pensant en ses marrons ulls,
pensant en ses paraules
Mentre ses ulls ploraven llàgrimes

Dençà que sa tristor era massa gran,
doncs ses ulls no podien deixar de plorar
Dençà que hi feia molt de vent

Es noi va anar a es riu de sa vall,
que tan petit era,
que tanta corrent portava
Doncs ell s'asseguí a sa vora d'es riu coberta d'herba,
i molt mullada per sa pluja que hi queia

Dençà que tan mal hi era,
dençà que tan mal estava
Que es va llençar a es riu des d'un pont

Des d'aquella nit tot es poble va conèixer sa realitat,
des d'aquella nit tot el poble va conèixer es nom
Sa noia que a es li agradava va plorar durant sis mesos
Dençà que ella guarda ses cartes en es cor
Dençà que tot el poble es va quedar trist
Dençà es mal que li va fer ella.

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    andreums | 22-08-2007

    Hola Conxa, gràcies per la correcció, obviament pot estar molt mal, ja que és de fa 4 anys, i en una temporada que em va donar per 'salar' tot.
    No sé si seria per l'Antònia Font, els Ja t'ho diré o altres.
    La cosa es que jo sóc castellanoparlant, i poques vegades he sentit el salat, així que tal volta millor deixar-lo, i escriue com he escrit sempre.

    Salutacions des del País Valencià

  • T'he corregit per damunt essalar[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 22-08-2007

    però hi ha moltes faltes, sobretot samanera de construïr ses frases. Si vols un consell no t'eboliquis amb so salat abans de dominar una mica més es literari, ho dic pes teu bé.

    V
    aig néixer entre ses verdes muntanyes,
    a una nit fosca i freda
    Hi era plovent,
    hi feia vent,
    hi havia tempesta

    Es vent movia ses finestres,
    que fetes de fusta feien un soroll molt fort
    Ses gotes d'aigua se marcaven an es cristall de sa finestra
    Es soroll de sa pluja envaïa tota sa casa

    Sa vall dormia es somni d'aquella nit,
    ses branques des arbres se movien vora es fort vent,
    sa campana de s'estació que oblidada pes cap d'estació,
    retrunyia fent soroll pes poble,
    fent que lladressin es gossos
    Un vagó oblidat a una via morta de s'estació,
    Feia cruixir sa fusta de ses parets

    Dençà que entre tot es soroll que se sentia a sa vall,
    passejava un noi pes carrers des poble
    Passejava plorant,

    oblidat per tothom,
    amb una ferida oberta an es cor,
    amb una llança clavada a sa ferida,
    deixada per una llança llençada per sa noia que a ell li agradava,
    una noia que odiava es noi,
    perquè ? li escrivia ses cartes d'amor,
    demostrant-li que a es? li agradava sa?
    (aquests darrer vers no entenc els articles)

    Ell anava tot enfonsat,
    tot ensorrat
    Mentre anava caminant,
    anava plorant
    Dençà que se va seure a s'escala de sa petita sala
    d'enclavaments de s'estació
    Mentre sa llança clavada an es cor,
    feia que enyorés molt aquella noia

    Dençà que va treure un llapis i un full,
    i va començar-li a escriure
    Escrivint un poema baix sa porta de s'estació
    Pensant en ella tota s'estona,
    pensant amb sos marrons ulls,
    pensant en ses paraules
    Mentre es ulls ploraven llàgrimes

    Dençà que sa tristor era massa gran,
    doncs es ulls no podien deixar de plorar
    Dençà que hi feia molt de vent

    Es noi va anar an es riu de sa vall,
    que tan petit era,
    que tanta corrent portava
    Doncs ell s'asseguí a sa vora des riu coberta d'herba,
    i molt mullada per sa pluja que hi queia

    Dençà que tan mal hi era,
    dençà que tan mal estava
    Que es va llençar an es riu des de d'un pont

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

49 Comentaris

58350 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València