Monòtona rutina

Després de treballar, com sempre, va anar a fer un volt pel parc, per desconnectar una mica, relaxar-se. Pura rutina; anar a la feina, sortir de la feina, anar a passejar i seure's a aquell banc de la plaça, entre arbres i criatures, mentre escoltava música. I així des de feia anys. Però aquell dia no va passejar pels carrers de sempre, ni va seure's en el banc de sempre: volia trencar la rutina. Després de caminar poc més d'una hora per un passeig que mai abans havia vist, va anar a parar a una plaça a la que tampoc abans hi havia estat. Unes cançons més tard i tot combatent la nyonya, va alçar-se i va posar rumb cap a casa, per camins que no coneixia de res, mentre els fanals dels carrers s'encenien lentament, expandint la seva llum taronja pels carrers.
Va treure's les claus de la butxaca i va obrir la porta. Rutinàriament va deixar l'abric al penjador i les claus a la consola que havia heredat de la seva àvia. Va sentir un soroll metàl·lic però no li va donar importància. Cansat i amb ganes d'estirar-se va entrar a la sala.
Es fregava els ulls, al·lucinat. Veia una sala amb les parets de color crema i un sofà de pell negra al costat del qual hi havia una tauleta de vidre sobre la qual hi havia una petita làmpada al costat de la qual hi havia un telèfon que en aquell moment va començar a sonar. Va tornar a fregar-se els ulls. Continuava veient la sala de les parets crema i el sofà de pell negra. Desconcertat, descol·locat i vacil·lant, va apropar-se al telèfon, que no deixava de sonar. Titubejant i empal·lidit va respondre la trucada: "El senyor Fortuny?". Va deixar anar el telèfon de cop, va caure sobre una catifa de color albergínia que era la primera vegada que veia. Va córrer cap al vestíbul. No hi havia consola ni penjador, les seves coses eren al terra. La cuina tampoc era la seva, ell no tenia ni forn ni microones, ni nevera amb acabat inoxidable, ni tant sols aquella taula de plàstic al fons del que havia sigut la seva cuina. Ni el bany, on ara hi havia una immensa banyera hidromassatge, ni la seva habitació, on hi havia un llit de matrimoni i havien desaparegut totes les seves maquetes de tren i les seves figures d'Star Wars.
Empal·lidit, taquicàrdic i tremolant com fulla al vent, va sortir del pis i va refer el camí que havia fet aquell vespre, quan havia decidit trencar amb la monòtona rutina.