Camins

Després de treballar, com havia fet altres vegades, va anar a fer un volt per un lloc al que li agradava anar de tant en tant, per desconnectar una mica, relaxar-se. Anar a la feina, sortir de la feina, anar a passejar i seure's allà, mentre observava la gent passar i les criatures xisclant als pares, reclamant una mica d'atenció; mentre ell escoltava música a través d'aquell Walkman que feia tant que tenia. I així des de feia temps. Però aquell dia no va passejar pel camí de sempre, ni va seure's al lloc de sempre; va escollir un altre camí.
Com sempre que hi anava, va seure's a aquella taula del fons d'aquella cafeteria, on trobava aquell pastís de xocolata que enlloc més trobava, i es va perdre entre les seves cançons, tot observant la gent que passava, curiosa, carregada, amb presses. Unes cançons més tard i tot combatent la nyonya, va alçar-se i va posar rumb cap a casa, per un trencall que no recordava. Després de caminar durant una bona estona per llocs que no li sonava haver vist abans, va travessar una zona molt il·luminada per la que no recordava haver passat abans. Caminava per uns camins que no coneixia, per llocs desconeguts que li feien creure que, efectivament, s'havia perdut.
Finalment, va travessar el marc de la porta i va entrar al pis, sempre decorat a l'última moda. Cansat i amb ganes de escarxofar-se al sofà, sense importar-li el que passés al seu voltant, va anar cap a la sala. Es fregava els ulls, al·lucinat. Veia una sala amb les parets de color crema i un sofà de pell negra i quatre places amb chaise longue al costat del qual hi havia una tauleta de vidre sobre el qual hi havia una petita làmpada que just en aquell moment va caure al terra per culpa d'un coixí llençat per un nen. Va tornar a fregar-se els ulls. Continuava veient la sala de les parets crema i el sofà de pell negra col·locat sobre una catifa també negra. Continuava veient un nen, el nen, donant voltes, corrent per la sala. Va sonar un timbre que el va fer reaccionar. Desconcertat, descol·locat, va anar cap al bany. Havia desaparegut el plat de dutxa i al seu lloc hi havia una banyera envoltada per una cortina de colors llampant, al costat de la qual hi havia una pica elevada quadrada, ben diferent de la pica rodona que hi havia hagut abans. Titubejant i desorientat va anar cap a la cuina; tampoc no la reconeixia. Hi havia un microones i un forn nou, no els havia vist mai; com tampoc havia vist mai aquella nevera amb acabats inoxidables, ni aquella aixeta amb mànega extraïble, ni tant sols aquella taula de vidre que hi havia al fons d'aquella cuina. Ni l'habitació, d'on havia desaparegut aquell llit alt amb la taula i l'ordinador sota, on abans hi havia hagut totes les maquetes de tren, les figuretes d'Star Wars, els còmics d'en Tintín i aquells llibres en suec que tan li agradava fullejar.
Confús, desorientat i alterat, va sortir d'aquell pis i va refer el camí que havia fet aquell vespre, tot intentant buscar una sortida. A la fi va trobar el camí de sempre i amb ell, la sortida. Que difícil pot arribar a ser trobar la sortida de l'IKEA.