monòleg menstrual

Un relat de: Capdelin

Veig sang, la toco, la sento
humida, l'oloro,
cada mes, no s'equivoca,
fluix suaument...

Creus que estic malalta,
tens por d'embrutar-te,
et pansiràs si em toques, coses
de dona?

Pensa el que vulguis i no miris
si no vols...
però et diré una cosa:
La sang se'n va, torna amb poder,
és la vida que crida amb
crit roig.

Sóc objecte de lleis naturals
de natura d'aigua.
El cervell recollit es torna ventre.

Ja estic, ja sóc, pluja, llavis
vermells de l'ànima,
alfabet de noia,
moviment de rotació, fase
de lluna roja.
Micro-tàmpax no m'impideix
ser una pelvis en flames.

Malgrat la puta ment
em sento orgullosa de créixer
noia cada dia.

Mes a mes... hi ha un fill
que... em somia.


Comentaris

  • en saps[Ofensiu]
    jaumesb | 24-04-2006 | Valoració: 10

    de la vida

  • ...recordar cada mes que sóc noia...[Ofensiu]

    m'encanta ser noia!!
    ... i el millor del període és que quan el tens vius molt més de prop la vida, els instants es fan més intensos, els que t'envolten et cuiden més i quan t'emociones et cauen les llàgrimes més fàcilment...
    ... i sento com mes a mes hi ha un fill que em somia!!

    És per això que quan la sang em taca les calces per sorpresa, se m'il·lumina la cara amb un somriure!!

    Felicitats pel teu poema!!! Una abraçada.

  • de veritat[Ofensiu]
    Ainoa | 11-07-2005

    que un noi (deus ser noia tu, oi?) ha escrit sobre la regla??

  • annah | 11-07-2005 | Valoració: 10

    és ben bé, que de qualsevol cosa en saps fer poesia, eh?? I, et surt molt bé...

    "em sento orgullosa de créixer
    noia cada dia."

    Jeje... aquest vers em recorda als anuncis que fan per la televisió!!

    Fantàstic! La teva imaginació no para mai, eh? jeje

    Una abraçada!

    Anna

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )