Molt, massa, gaire.

A part de la correcció o incorrecció gramatical dels textos hi ha un altre qüestió a tenir en compte: si la llengua és genuïna o no. Perquè la pressió del castellà és aclaparadora i cada cop som menys capaços de captar si una construcció o la utilització d’una determinada paraula és genuïna o és un calc del castellà. Si més no, això és el que em passa a mi, un barceloní de més de cinquanta anys, escolaritzat en castellà que resideix i treballa en zones majoritàriament castellanoparlants.
Però parlem d’una dificultat concreta, el cas dels quantitatius indefinits que sovint s’utilitzen fent un calc del castellà i bandejant aquells que ens són més propis: prou, força i gaire.
Però anem per parts, en català tenim una bona sèrie de quantitatius d’aquesta mena: gens, poc, gaire, prou, força, bastant, molt i massa. En castellà en canvi només en tenen cinc: nada, poco, bastante, mucho, demasiado. I aquest fet fa que en un calc de la utilització castellana ens n’oblidem del prou, del força i del gaire.
En el cas de gaire, que és una paraula genuïna i viva, la podem emprar en frases com ara “Que fa gaire que m’esperes?” o “Aquest peix no és gaire bo” o també “No hi ha gaire farina al pot”. I com és una utilització incorrecte? “Que fa molt que m’esperes?” o “Aquest peix no és massa bo” o també “No hi ha massa farina al pot” Fitxem-nos que en algun cas estem dient coses diferents, “No hi ha gaire farina al pot” vol dir que n’hi ha poca, que potser no en tindrem prou per a la recepta; en canvi “No hi ha massa farina al pot” vol dir que no hi ha un excés, que podrem tancar bé el pot.
Al fòrum d’avui, sis de maig, de Relats hi ha un exemple, una autora incansable escriu: ... la primera frase del relat, haig de dir, no em queda massa clara... És evident que si es vol dir que no queda prou clara caldria utilitzar el gaire.
Per cert, fitxem-nos que gaire s’utilitza en les frases negatives o interrogatives, no podem dir “Tu tens gaires diners” però sí “Tu tens gaires diners?” O “No tens gaires diners”. I en aquest context interrogatiu o negatiu en català gaire vol dir “no excessivament” o “en quantitat reduïda” mentre que molt vol dir “en gran quantitat” i massa vol dir “en excés”. Per tant si diem: “No tens gaires diners?” suposem que en té pocs, en canvi “No tens molts diners?” voldria dir alguna cosa com ara, “escolta tu que tens tants diners de què et queixes?”.
Un altre exemple: diríem “en tens massa?” si pensem que us en sobra, del que sigui (per exemple macarrons al plat), mentre que “en tens gaire?” l’utilitzarem pensant que heu fet curt.
Com podem guiar-nos, doncs, a l’hora d’utilitzar una o altra forma? Molt senzill, sempre que puguem canviar molt o massa per gaire i el sentit és de poc o d’una quantitat limitada vol dir que gaire és el correcte.
I alguns exemples més, ara podria dir “no sé si m’he explicat gaire bé” i vosaltres em podríeu contestar “i tant, t’has explicat molt bé”. Però no podríeu dir: “no s’explica massa bé” o “us sembla que s’explica molt bé?” perquè seria incorrecte i perquè, a més, em sentiria decebut.


Calderer