Cercador

Llista categories

Molí de vent

Un relat de: Columba Palumbus

Si mai heu visitat el Parc Eòlic del Baix Ebre segur que m'heu vist.Sóc el primer dels vint-i-set molins de vent que hi convivim arrenglerats. Concretament sóc un aerogenerador d'Ecotècnia i em dedico a transformar la força del vent en energia útil pels humans. Ells ens construeixen, ens fan forts, eficaços, potents i inflexibles i per aquest motiu es pensen que dins nostre no hi ha res més. Avui, però, us confessaré un secret.

Nosaltres som gegants corpulents però gaudim de la capacitat de sentir, som sorprenentment sensibles i ens dol molt tenir companys al costat i ni tan sols poder-nos tocar. Les nostres tres pales donen voltes incansablement i mai no s'arriben a acariciar. Immòbils i observadors coneixem bé les criatures que viuen a prop nostre, i és cert que nosaltres som forasters en aquest ecosistema però ens caracteritza un empatia que ens permet entendre el seu patiment.Els nostres sentiments són tan intensos que un dia de molt vent que em sortí d'imprevist un ocell per darrera i sense poder-ho evitar li vaig donar un cop mortal, vaig tardar mesos en refer-me d'aquella mala experiència. Els meus companys ja no sabien com consolar-me i jo només tenia al cap impedir que giressin de nou les meves perilloses aspes.

Fins que un dia vaig entendre que a vegades per viure i seguir el teu objectiu, encara que no ho vulguis, és inevitable ferir aquells que ens envolten, i que sempre, fem el que fem, hi haurà algú disposat a destruir-nos.

Comentaris

Afegir comentari

Faula del molí[Ofensiu]
iong txon | 29-01-2013
Al contrari que a en Sangifetge, a mi sí que m'agraden els textos amb missatge, de fet, són els meus preferits. Potser algú ho veuria com un utilitarisme fred i poc subtil, però sóc així de simple i m'agrada que les coses s'entenguin, si pot ser, a la primera.

En el cas d'aquesta original faula del molí (que bé podria ser un títol alternatiu) on personifiques la figura alhora clàssica i moderna d'aquesta mena d'instal·lacions no del tot inanimades, el missatge es concentra en el paràgraf final:

Fins que un dia vaig entendre que a vegades per viure i seguir el teu objectiu, encara que no ho vulguis, és inevitable ferir aquells que ens envolten, i que sempre, fem el que fem, hi haurà algú disposat a destruir-nos.

Un missatge amb dues parts ben diferenciades però relacionades, i totes dues fan pensar una estona. Pensar per exemple que voldríem qüestionar-les, per bé que sovint la vida els dóna la raó.

Un detall per si vols polir l'original. Hi detecto una mala concordança de nombre, justament en aquest darrer paràgraf. Quedaria millor:

"…per viure i seguir el nostre objectiu, encara que no ho vulguem, és inevitable ferir aquells qui ens envolten…"

Et felicito pel relat i pel missatge!
No n´hi ha pro en penjar contes[Ofensiu]
Jaume VINAIXA SOLÁ | 02-07-2010
Ara mateix, quan anava a agrair-te el teu comentari de l´altre dia, he vist que Allan lee també et dona les gràcies a tú, i, aquest mateix matí jo li he donat les gràcies a ella i a tots els que m´heu comentat. Però, sobretot, US HE LLEGIT, i estic molt orgullós de pertànyer a aquesta gran família. Jo en tinc poquets com tú però no penso parar. Tú tampoc no paris. Jaume