Moises

Hola, jo sóc un jueu. Però no d'aquests d'ara. Jo sóc un jueu dels de l'época d'Egipte, de quan el Charlton Heston ens va alliberar. Un dia va arribar el tio i ens va dir: Hola, sóc Moises i he vingut a alliberar-vos. Bé, la veritat és que jo en un principi vaig desconfiar una mica. Clar, tants anys el tio com a Princep d'Egipte fent-nos aixecar temples i piràmides... Home, la veritat és que ja ho podia haber pensat abans. Però bé, quan ens va dir que li ho havia dit un esbarzer en flames ja fou tal el riure que ens va agafar que varem dir: Mira, si vol que ens alliberi, que si no ho fa com a mínim riurem una mica.

I Moises va anar a parlar amb el Faraó i li va dir: Faraó, allibera al meu poble per tal de que em pugui servir. Clar, això ja no ens va fer molta gracia, però són d'aquelles coses que et colen amb la lletra petita. El Faraó li va dir algo així com: ¿I si no que? I Moises li va dir que li enviaria les plagues. Clar, la veritat és que a un tio que t'ha explicat lo de l'esbarzer tampoc no li dones molta credibilitat, així que el Faraó li va dir que si de cas, ja el trucarien.

Així doncs Moises va enviar la primera plaga. Tot el Nil es va convertir en sang. La veritat és que molt plaga tampoc fou. No vegis com els hi va anar de bé als hospitals d'Egipte. Perqué a sobre era 0 positiu, i clar, a Egipte amb tanta guerra que tenia... La de donacions que es van estalviar.

Després de fracasar amb la primera Moises va enviar una plaga de granotes i no vegis! No vegis com es van posar els egipcis de menjar anques de granota. Com a tercera va enviar una plaga de polls, però bé, com tothom ja sabia lo del vinagre doncs tampoc fou molt greu. La cuarta fou una plaga de mosques, que dic jo que va ser una plaga una mica tonta, doncs si, potser son colloneres, però ja posats com a mínim envia mosquits!

La cinquena plaga semblava que anava bé, doncs els va matar tot el bestiar als egipcis. Però aquests que no son tontos van agafar i ens van robar el nostre, amb lo qual els que varem pringar varem ser nosaltres. La sisena fou bastant fastigosa, doncs fou una plaga de ulceres. Buf, no vegis quin fastic anar a la terrassa d'un bar i trobar-te tota la plaça plena d'egipcis petant-se grans de pus.

La setena fou la plaga de la calamarsa. No vegis la que va caure. Sort que Moises ens va deixar uns cascos romans que li van sobrar de quan había fet Ben Hur, que si no...

La vuitena ja va ser la bomba. La plaga de les llagostes. I no vegis, no vegis com es van posar els egipcis. Es van posar de llagostes fins al cul. Se las menjaven de dos en dos. I és clar, allò va ser un cachondeo. Tots menjant les llagostes de gràtis. I clar, quan Moises sortia pel carrer imagineu-vos. La gent li demanava plagues de chipirons, de chocos, de calamars...

Clar, allò va cabrejar a Moises molt i va enviar la plaga de les tenebres. Però la veritat es que no es va adonar ningú, com que la nostra companyia és la FECSA ja estavem bastant acostumats.

Total, que es veu que Yavhe es va emprenyar de veritat i com a última plaga va matar als primogenits de cada casa. Buff, la que es va liar. Anava Moises a comprar el pà i tothom li deia coses molt lletjes: Ostres Moises! Com t'has cremat! I clar, quan el Faraó va cridar a Moises aquest li va dir que no volia jugar més. Moises es va emprenyar i es va emportar les plagues. Bé, les plagues i el poble jueu.

Llavors, ja lliures ens varem marxar. Moises ens deia: Seguiu-me, seguiu-me! I clar, com habiem flipat el varem seguir. Però es veu que al Faraó molta gracia no li habia fet i el tio ens va perseguir.

Així que allà, davant del Mar Mort Moises, amb tots els egipcis darrera nostra ens va dir que separaria el mar per pasar i varem creuar. Bé, que varem creuar per qué teniem tots el caballet vermell, això el que menys. Clar, als egipcis els va donar pal i varen marxar a fer piràmides.

Desprès ja va arribar lo de la muntanya del Sinai. Moises va pujar i va baixar amb el manaments. Buf, i el tio es va emprenyar molt. Però no per lo de l'anyell d'or, que va. Es pel que li varem dir: Mira Moises, que molt bé, que ens has alliberat i tal, pero home això... Podriam fer un referendum. I jo no se per qué es va enfadar, si en aquestes coses sempre guanya el Si.

I bé, ja ens va dir lo de la Terra Promesa i ens va portar cap al desert. Nosaltres el seguiem caminant i caminant fins que un dia un ja es va estranyar una mica i li va dir: Això... escolta Moises, que no és per res, però que potser hi ha encara una mica de pique? No ho sé, ho dic per qué fa 40 anys que caminem i no se jo.

Bé, ja trobem la Terra Promesa i ens varem instal·lar. Bé, que buida no estava, però va bastar amb tocar el terra i dir: Promesa! I vinga, tothom a fotre's.