Mitjanit

Un relat de: Francesc Domenech


No passis
la línia vermella.

Sempre
s'espera el temps i el neguit.

Trepitja suau la terra.
Crida, si convé.

La pols del camí,
et farà veure l'espai,
la trecadissa del paisatge
immòbil i gris.

Atura el temps i
punxa les estrelles.
Sentiràs el cant nítid
de la mitjanit.

Comentaris

  • Punxa els estels[Ofensiu]
    Prou bé | 06-07-2021

    No sé que hi vols dir al poema, però tot i així m'ha agradat molt la seva musicalitat. Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: