Cercador
MISÈRIES DEL LLOBREGAT JUSSÀ. EL ‘SEMÀFOR’.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Sergi Campas Canalias – amb qui tinc pendent una visita ‘gastronòmica’ a les terres de la Segarra, publicava una bonica imatge del runam que és coneix com ‘el semàfor’ al terme del Prat de Llobregat.
La descripció tècnica ens explica : Edifici aïllat, de planta i pis, assentat sobre un basament de pedra, que conté un soterrani. Planta i façanes de composició clàssica, estrictament simètrica.
Cos central de dues plantes d'alçada, cobert amb teulada a dos vessants. Per la banda nord es disposa l'entrada principal amb porta amb brancals i llinda de pedra remarcats, i finestra a planta superior amb el mateix acabat.
L'escut de la marina de guerra es situa al capcer, rematat amb una gran cornisa sobre grans dentellons.
A la façana sud, aquest cos disposava d'un volum afegit més baix, de planta semicircular, que contenia un canó.
Els cossos laterals, d'una sola planta, disposen de tres finestres, de les mateixes característiques que la porta, a cada tram de façana. El mateix tipus de cornisa i coberta a dos vessants remata aquests volums.
El 30 d'abril de 1886 el senyor José String Cominillas ( del que no trobava cap dada més ) va cedir a l'Estat un terreny on la marina de guerra construiria "El Semàfor" l'any 1887. No trobava cap dada de l’enginyer, mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.
Llavors era conegut com "La casa de senyals”, ja que la seva missió era la d'avisar al castell de Montjuïc de la captura o l'arribada de vaixells en direcció al port de Barcelona.
A la casa hi vivia un tinent de carrabiners de la caserna del costat i el soterrani era el calabós.
Els senyals es feien amb banderes a la punta d'un pal metàl•lic i des del mirador es rebien els missatges del castell de Montjuïc i observaven l'entorn.
L'any 1948 "el semàfor" va passar a ser propietat del senyor Manuel Bertrand Serra (1905-1963), i el va convertir en la vivenda del guarda-rural de La Ricarda que hi va anar a viure amb la seva família.
http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930034/mediloc/actes/text/curs05/0504JosepCamps.pd
Sou pregats d’ampliar aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens explica : Edifici aïllat, de planta i pis, assentat sobre un basament de pedra, que conté un soterrani. Planta i façanes de composició clàssica, estrictament simètrica.
Cos central de dues plantes d'alçada, cobert amb teulada a dos vessants. Per la banda nord es disposa l'entrada principal amb porta amb brancals i llinda de pedra remarcats, i finestra a planta superior amb el mateix acabat.
L'escut de la marina de guerra es situa al capcer, rematat amb una gran cornisa sobre grans dentellons.
A la façana sud, aquest cos disposava d'un volum afegit més baix, de planta semicircular, que contenia un canó.
Els cossos laterals, d'una sola planta, disposen de tres finestres, de les mateixes característiques que la porta, a cada tram de façana. El mateix tipus de cornisa i coberta a dos vessants remata aquests volums.
El 30 d'abril de 1886 el senyor José String Cominillas ( del que no trobava cap dada més ) va cedir a l'Estat un terreny on la marina de guerra construiria "El Semàfor" l'any 1887. No trobava cap dada de l’enginyer, mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.
Llavors era conegut com "La casa de senyals”, ja que la seva missió era la d'avisar al castell de Montjuïc de la captura o l'arribada de vaixells en direcció al port de Barcelona.
A la casa hi vivia un tinent de carrabiners de la caserna del costat i el soterrani era el calabós.
Els senyals es feien amb banderes a la punta d'un pal metàl•lic i des del mirador es rebien els missatges del castell de Montjuïc i observaven l'entorn.
L'any 1948 "el semàfor" va passar a ser propietat del senyor Manuel Bertrand Serra (1905-1963), i el va convertir en la vivenda del guarda-rural de La Ricarda que hi va anar a viure amb la seva família.
http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930034/mediloc/actes/text/curs05/0504JosepCamps.pd
Sou pregats d’ampliar aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.