mirar des de fora

Un relat de: Marblava
De vegades miro la vida des de fora,
rere aquesta cuirassa que s'esberla,
lluitant per sortit d'aquest refugi,
on les meves pors m'arrauleixen,
i penso en tu,
envaint-me una alenada que em dona vida,
fent-me sortir d'aquesta letargia emocional on soc.

i somric...
(Soc afortunada de caminar al teu costat)

Comentaris

  • Trenca[Ofensiu]
    qui sap si... | 07-06-2024

    Trenca
    tot silenci la mirada,
    deixa el camí
    que des de dalt la finestra
    endevino
    perquè mai hi he baixat.
    Somric recordant ahirs
    que mai moriran
    perquè la memòria
    no els recorda
    i no es poden perdre.
    Però jo espero un demà
    que no endevino buit,
    per l’esperança del teu retorn.

l´Autor

Marblava

6 Relats

7 Comentaris

526 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00