matí de dissabte

Obro els ulls,
prenc consciència de qui soc,
d'on soc,
centro els meus pensaments,
i,
com una inèrcia constant,
el primer pensament ets tu..
sempre hi ets,
a qualsevol hora,
volteges pel meu cap,
em segueixes allà on vagi...
et veig al mirall mentre l'aigua fresca m'acarona la cara,
em pentines mentre jo em passo el raspall,
somrius,
i vas apareixent a la meva ment,
amb les petites coses,
en els hàbits,
en les rutines,
i miro l'hora,
encara falta perquè arribi la tarda...
i somric,
mentre t'espero.