Mirant la Lluna.

Un relat de: JOSEFINA

Tinc penjada a la pared del dormitori una lluna feta de pasta de paper. Quan de nit, no puc dormir, la miro.
Aquesta lluna somrient, que em mira condescendent, em fa companyia.
La vaig penjar sense pensar que m'ajudaria a passar hores de foscor i d'insomni.
Aquesta lluna de paper, que miro des del llit, quan tinc trist l'esperit... lluna bonica.
Presideix una pared, pintada de color verd, el que en diuen verd pastel, sobre la taula de despatx, plena de papers,
Quan em disposo a ficar-me al llit, li faig una moxaina i tinc la sensació que em somriu. Segur que són manies. Sensacions estranyes, imaginades, irreals, però... jo diria que em somriu.
Gairebé em fa por treure-li la pols, per si de cop desapareix i no torna més.
Però de moment, nit rera nit, des del meu llit, la miro i em mira, i ens fem companyia.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).