Mirant fotografies

He obert l'album de fotografies i he mirat aquelles imatges en blanc i negre, que em donaven informació sobre els meus familiars.
En una fotografia un grup de pagesos, un dels quals mostra orgullós un penjoll de raïm. Pel meu pare sé que es tracte del seu avi, o sigui el meu besavi.
Al meu pare li agradava aquesta fotografia.
Era una época de poques fotografies, sobretot en aquell petit poble de la Terra Alta, per això tenir-ne una com aquesta és com tenir un tresor.
Passo el full i trobo una fotografia d'una orquestra, que porta per nom "La Vigatana".
Un home amb un gros bigoti, molt ben vestit, seu al mig dels músics, i resulta que és el meu avi matern.
He tret les dues fotografies i les he comparat.
He pensat com és d'estrany tot plegat.
Dues famílies tan diferents, dues cultures, dues maneres de fer, de pensar i fins i tot de parlar, i es troben en algun punt per barrejar-se i construir una nova família. La meva.
I jo en sóc el resultat de tot plegat. Bé, la meva germana també, clar.
He seguit girant full, mirant i remirant aquelles fotografies.
M'agrada veure com vestia la gent, com es pentinava, m'agrada veure'n les cares, fins i tot els mobles...
Una tarda de visita al passat, una tarda per buscar la memòria històrica familiar.
Encara tinc molt de camí per recórrer, sempre tirant enrera.
Però em sembla que mai sabré tot el que voldria saber.
Vull saber-ho tot.
La propera vegada agafaré el segon àlbum i m'hi entretindré. Ves a saber qué hi puc trobar.