Mira'm

Un relat de: Trossets del que penso
La veritat no s'escriu
amb el que diuen els teus llavis.
Són els teus ulls que m'expliquen
el que sovint,
ells callen.
Mira'm altre cop i potser descobriràs
il·lusions amagades.
De les que penses
que mai tornaràs a tenir
per deixar escapar,
el tren dels teus viatges.
Potser no seré jo,
qui et sabrà guiar.
Potser, qui sap serà,
el desig de tornar a viatjar.
Mira'm i emportat un trosset de mi.
En la retina et quedarà,
el que sempre volem fer
i no tenim valor de canviar.

Comentaris

  • Mira'm i parla'm[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2011 | Valoració: 10

    Tens tota la raó del món. Els ulls parlen per si sols,valen més que sis sols. són sentiments molt amagats que no ens atrevim a pronunciar i que els ulls sí poden. No sé pas com s'ho fan, però ho fan. Ara bé, si els ulls parlessin, seria la hòstia! (perdó). Hem de fer un esforç i parlar, comunicar-nos, sinó correm el perill que la llàgrima s'emporti el sentiment. Gràcies per fer-me reflexionar, per fer-me gaudir i creure encara més en la poesia. Una abraçada.
    Aleix