mirades i somriures

Un relat de: nimfa19

Ahir et vaig veure de nou
em vas somriure,
et vaig somriure,
ens vam somriure,
per uns instants el meu món
va deixar de girar,
no hi havia problemes,
no hi havia tristeses,
tan sols i érem tu i jo,
tu, jo i la resta de gent
que omplia la sala.
Em vaig passar les
estones mortes mirant-te de reüll,
vam iniciar un joc de mirades,
un joc que m'omplia d'il·lusió.
van passar les hores i la tarda
arribava de nou al final
em vas somriure,
et vaig somriure,
ens vam somriure,
jo tornava a la meva realitat,
tu t'acomiadaves
amb dos senzills petons,
jo te'ls tornava i allà
prop de tu és quan recordava
aquella olor que em fa somiar.
Et vaig seguir amb la mirada
fins que vas desaparèixer
per el llindar de la porta
ara tan sols queda esperar per
poder Tornar a iniciar el nostre
joc de mirades i somriures.


Comentaris

  • Boníssim![Ofensiu]
    Laura_ | 26-04-2007 | Valoració: 9

    M'ha encantat, de veritat!
    Que emocionants aquests jocs de mirades i somriures, eh!
    Està molt ben escrit. S'enten tots perfectament i dóna la sensació de estar-ho vivint...
    Molt bé, felicitats!

l´Autor

Foto de perfil de nimfa19

nimfa19

45 Relats

37 Comentaris

37353 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
tan sols sóc una persona que riu i que plora, que diu el que pensa i escriu el que sent, que camina sol i acompanyat a la vegada.
una persona que és feliç amb el somriure de la gent que l'estima i que somia desperta tot allò que no pot aconseguir