Migranya

El zumzumeig de les meves oïdes m'està deixant sord cada dia una mica més. No hi tinc dolor només un lleuger malestar quan comença el dia. En acabar-lo, durant el crepuscle, quan el Sol ja es pon i comencen les ànimes a voltar em resulta demolidor. Llavors el dolor és intens, i m'afecta a les neurones de manera impenitent, sense parar. Zum-zum, zum-zum, ... l'eixam de zum-zums no descansen mai, així dia rere dia. Quan el dia és plujós i fosc el soroll és més intens, i quan la tempesta és forta el terrabastall és incisiu. És un terratrèmol d'onzè grau en l'escala MSK, on la catàstrofe hi és present, no hi queda res dempeus. A un pas del canvi de paisatge pel grau dotzè, l'últim on hi havia muntanyes ja no hi ha més que planura.

Estic desesperat. Ja no responc dels meus actes quan la virulència del dolor m'empeny a una gran agressivitat . No puc parar de trencar coses, qualsevol que està davant s'emporta la meva excessiva dolència. Només em queda una solució. És farmacològica. Una sola pastilla i tot em passarà. El zumzumeig desapareixerà i podré somriure alegrement sense tenir desencaixades les mandíbules pel dolor. Serà un alleugeriment del cos, i també de l'ànima. És una solució dràstica però l'impertinent soroll m'hi empeny. Sí, però, ... una sola contraindicació: la mort.

--------------------------------------------------------------
El jurat: Biel, explica:

"M'ha sorprès agradablement el teu repte, està ben escrit i el tema del zumzumeig m'ha semblat ben trobat, però m'ha provocat una idea preconcebuda sobre com aniries després solucionant-ho i potser per això, el final m'ha semblat entre previsible i una mica decebedor. Esperava una cosa més... radical? El tema de l'agressivitat, potser per aquest final, un cop rellegit el text no m'acaba de fer el pes. No encaixa massa per un lector que no sap què pensaves tu en escriure'l."

Gràcies Biel.