Cercador
mig conte per anar a dormir
Un relat de: punts suspensius- Compartir:
... i ella va dir “oh, quin amagatall més maco! Puc passar la nit aquí?” i el noi desconcertat li va respondre “que no veus que esta apunt de sortir el sol? Aquí el drac et trobarà”. I els llops van udolar i la lluna es va amagar. I aleshores ella va sentir la por al cos i va arrencar a corre. Sense entendre com, un vent fort se l’endugué per damunt de fums i antenes i va aterrar en un núvol de color taronja d’alba, i amb un material estrany que hi havia allí escampat, es va fer una bonica casa.
El temps va passar i un dia va sonar el timbre, i ella va preguntar encuriosida “qui és?” i la veu del noi d’aquella nit en la que intentava fugir li va dir “soc jo, que he creuat tot el mar i el cel per demanar-te un petó”. Però ella no el va deixar entra i li va preguntar “que em donaràs a canvi?” “que és el que vols?”va preguntar el noi cansat del viatge, “el color de la llàgrima d’una fada” li va demanar la noia. Un dia després el noi va tornar a aparèixer amb un recipient que contenia una única llàgrima morada d’una fada, “i ara em faràs un petó?” “no, portam el somriure d’un àngel”. El dia següent el noi li dona el somriure d’un àngel, i la noia diu “m’agradaria sentir el xiuxiueig del somni d’un drac”, el noi el matí següent va tornar a trucar a la porta portant-li el xiuxiueig del somni d’un drac, i cansat de tots els viatges va preguntar “ara em donaràs el petó?” i ella li va dir “després de que em portis un tros d’una estrella”, i ell derrotat i excusant-se li va respondre “això no puc donar-t’ho... perquè falten dos mesos fins que les estrelles floreixin”.
El temps va passar i un dia va sonar el timbre, i ella va preguntar encuriosida “qui és?” i la veu del noi d’aquella nit en la que intentava fugir li va dir “soc jo, que he creuat tot el mar i el cel per demanar-te un petó”. Però ella no el va deixar entra i li va preguntar “que em donaràs a canvi?” “que és el que vols?”va preguntar el noi cansat del viatge, “el color de la llàgrima d’una fada” li va demanar la noia. Un dia després el noi va tornar a aparèixer amb un recipient que contenia una única llàgrima morada d’una fada, “i ara em faràs un petó?” “no, portam el somriure d’un àngel”. El dia següent el noi li dona el somriure d’un àngel, i la noia diu “m’agradaria sentir el xiuxiueig del somni d’un drac”, el noi el matí següent va tornar a trucar a la porta portant-li el xiuxiueig del somni d’un drac, i cansat de tots els viatges va preguntar “ara em donaràs el petó?” i ella li va dir “després de que em portis un tros d’una estrella”, i ell derrotat i excusant-se li va respondre “això no puc donar-t’ho... perquè falten dos mesos fins que les estrelles floreixin”.