Microrelats (III)

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

NOCTURN
És de nit i camina feixuc pels carrers estrets de la ciutat.
De sobte, en passar per sota un fanal, la seva ombra l'avança i l'espera al proper fanal.

SOVINT
Sovint dic les coses sense pensar-les massa.
Després, les escric tranquil·lament per què en quedi constància.

LA LLIBRETA
Cobdiciós, s'amaga tota l'estona la llibreta sota la camisa.
Però quan arriba el seu torn, l'ha de lliurar al caixer que, en comprovar el saldo, somriu maliciós.

CERIMÒNIA
Lentament es descorda els pantalons i deixa que li llisquin suaument fins als peus. Es descalça, recull els pantalons i els desa damunt la tauleta.
Llavors, la seva dona obre un xic la cortina i li diu, de fora estant -Té emprova't aquests. A veure si són de la teva talla.

INVERSEMBLANT
No havia vist res semblant. Tenia una forma indeterminada i uns colors indescriptibles.
Encara ara no he trobat paraules per definir-lo.

L'APRENENT
Feia tres dies que havia començat a treballar al taller. De part dels companys tot eren elogis i bones paraules.
Fins que va arribar l'amo i li va cantar les quaranta.

PRESIDENT ELECTE
Després d'una agitada votació a mà alçada, havia resultat escollit president per majoria absoluta: set vots a favor i dos en contra.
La seva primera decisió fou presentar la seva dimissió irrevocable.

CULPABLE
El veredicte del jurat fou unàmime: culpable!
L'acusat duia un vestit d'Armani, camisa d'Hermenegildo Zegna, i sabates de Lotusse.
Per la seva banda, el jutge portava una elegant toga de Valentino. La maça del jutge era de Vinçon.

MISÈRIA
Al cap dels anys, quan va tornar a casa dels seus pares, els va trobar en la més absoluta misèria. Com ho podia tolerar, ell que havia sacrificat el millor de la seva vida per fer fortuna.
Va ser per aixó que va tornar a marxar sense ni parlar-hi.

APOCALÍPTIC
Desolador. No quedava ni una paret dempeus. Tot estava destroçat. Una ruïna. La pobra gent no es podia creure que, en un moment, el seu barri hagués quedat totalment destruït. Quin desastre.
L'any vinent, quan l'empresa d'enderrocs hagi acabat la feina, hi aixecaran un nou hotel estrellat.

CÀSTIG DIVÍ
El fill que va trobar els pares en la més absoluta misèria i que va marxar sense dir-los res, ha estat trobat mort al jacuzzi del seu apartament a Malibú.
Ah, i era el promotor de l'hotel estrellat.

UNA DE FREDA
La Freda era una noia que havia vingut de no sé quin país extranger. Feia poc que era aquí i no se l'entenia gaire.
De dia treballava en un hotel, fent els llits i arreglant les habitacions.
De nit, li agradava desfer el llit en companyia de viatjants, músics i banquers malcasats.

I UNA DE CALENTA
La Freda!

Comentaris

  • ho confesso[Ofensiu]
    peres | 31-05-2005 | Valoració: 10

    he buscat entre els teus relats fins que he trobat aquest, pobret, sense cap comentari. Em fan tanta llàstima els relats orfes...! A més, m'agrada tant ser Primer Comentarista de Relat!

    he vingut... mira, perquè em venia de gust, tinc una tarda amb molts temps morts i busco entre els meus preferits a veure què trobo d'interessant. Els teus relats sempre em fan gràcia, i també em fan rumiar. I això és molt bo. Aquests microrelats teus d'aquí, en concret, em recorden els que es publiquen a l'Avui Diumenge... ara no recordo com es diu l'autor. Però trobo que els teus són més bons que els del diari (ho dic de debò, no tinc cap necessitat d'ensabonar-te)


    sempre recordo que vas ser tu qui em va fer el primer comentari, quan jo vaig descobrir tot d'un plegat RC al començar les vacances d'estiu de l'any passat. I el Primer Comentarista meu sempre tindrà un lloc d'honor als meus records... i una cervesa fresca i unes olives al bar de la cantonada, si mai ens trobem, i un plat a taula si hi ha ocasió.

    Saps que tinc una germana a S. Martí de Llémena? Crec que ho vaig dir una vegada a la Tiamat, que sempre farda de la vall de Llémena...

    Bé, fins a la pròxima. Content de saludar-te.

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

192714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla