Mi

MI


Recordo aquella melodia com si l’estigués escoltant constantment, la tinc dins meu, forma part de mi com si l’hagués creat jo. He pensat dia i nit des de fa molt temps i realment és espectacular. Aquella melodia començava amb un alegre Mi que recorria tota la sala, tot l’edifici fins arribar al final d’aquell carrer de vianants, fins topar-se amb el silenci i guanyar elegantment la batalla contra ell, fins connectar amb el vent que la transportava per aquell barri de solitud, fins arribar a les oïdes de quatre gats del barri, i fins les meves.


Aquella melodia descrivia dolçor com un terròs de sucre, tendresa com l’abraçada d’una persona estimada, l’alegria que transmet un somriure, l’esperança que tot anirà bé. Era com l’arribada de la primavera, els primers brots de l’estació que feien néixer una esperança en un barri en el qual ja no en quedava i permetia somiar. Somiar en un lloc millor que aquell, en volar. Volar a un món de fantasia creat. Crear una sèrie d’expectatives cap a un futur. Un futur que proporcionés millor vida. Una vida que cobrava sentit amb aquella melodia.


Una melodia que recorria dins meu i per tots els porus de la pell, com si jo l’hagués creat, com si jo hagués tocat aquell primer alegre Mi.