M'has deixat impedit! (Gelosia)

Mira! Mira com véns! Com t'acostes! Flairo el teu perfum...! Sento com parles amb algú... amb aquesta veu d'ovelleta poruga... Hipòcrita! Ai... si em pogués fer entendre! Si fos capaç de parlar i escridassar-te! Però m'has deixat impedit, cabrona! Cec i paral·litzat...! No puc ni obrir la boca per a dir-te com t'odio!
-Josep, perdona'm...
Cínica! Si em poguessis sentir els pensaments, quedaries seca de l'ensurt! Si fos capaç d'aixecar-me, sabries qui sóc...!

-Ara marxo... Ja tornaré un altre dia. Aquí estàs bé; no et falta res i jo no et faig cap servei...
Mala pècora! Tu te'n vas i jo resto aquí, immòbil, sense no poder ni queixar-me. ¿Amb tot el que m'has fet... i encara dius que, aquí, hi estic bé? Et deus pensar que no sento res... Estic immòbil, però per dins sóc capaç de pensar... Què t'has cregut?

*

I tornes! Després de tants dies!
-Et vull presentar algú.
Algú? Què vols dir?
-Estem començant a sortir junts. Sé que la notícia no t'agrada, però t'ho havia de dir. Es diu Joan.
Tant se me'n fot com es digui. T'aprofites que no puc ni parpellejar!
-En Joan m'ha ensenyat a no sentir-me culpable.
Cabró! És meva! No la toquis!
-És un home just, i molt amable...
Prou! No vull que m'expliquis res més del fill de puta d'en Joan!
-M'ha fet veure que no vaig obrar malament...
Que no vas obrar malament? Però que no ho veus com m'has deixat?
-I saps...? Té raó. Em vas fer tan mal, Josep, que no em va quedar cap més sortida que fer-te el que et vaig fer. És per això que ja no vindré tan sovint.
Desgraciats! Us mataré! Si algun dia m'arribo a posar dret us deixaré secs!
-Ara marxem, però abans et vull deixar aquestes flors...
Flors?
-I sàpigues que vindré a veure't un cop l'any.
Un cop l'any?
-Cada primer de novembre em tindràs aquí.
Aquí? Ai hòstia...! I aquesta foscor? On sóc?
-Adéu, Josep.