M'han tornat a aixecar la camisa; introducció i poema

Un relat de: Marc Freixas

INTRODUCCIÓ

És un matí de dilluns, m'aixeco del llit a tres quarts de vuit,
me'n vaig a dutxar-me, i no menjo res per esmorzar;
avui m'haig d'anar a fer una revisió mèdica per l'empresa on treballo, a dos quarts de nou.

Faig la revisió, em treuen sang,... em donen un paper per omplir, i em diuen que el porti quan més aviat millor a l'empresa, perquè la seriositat amb aquest assumpte és molt important per ells.

Arribo a l'empresa, dono el paper al conserge, i em diu que m'esperi; la cap de producció ( la Meritxell ) i el gerent ( aquest no sé com es diu ) volen parlar amb mi,...

I comença la tragèdia novament.

Sabeu què m'ha passat oi?

Doncs que m'han despedit.

( no sóc una persona prou adequada per portar una màquina tant complicada )

POEMA

És dur acceptar la realitat, quan aquesta supera sempre la ficció;
però avui m'han tornat a aixecar la camisa.

No trobo enlloc un perquè explicatiu,
a la meva poca fortuna en l'àmbit laboral;
no tinc el remei adequat per assegurar amb èxit el meu futur immediat,
ni la tranquil·litat necessària per entendre aquest món tant estressant.

Però avui m'han tornat a aixecar la camisa,
i m'han tornat a deixar a l'atur impresentable de sempre;
van ser ells qui em van oferir aquesta feina,
i a ells torno a anar avui, com si tornés a demanar caritat,
i això és terrible!!

La roda gira i s'enfonsa;
la roda es torna a engrescar,
i torna a girar,
i es torna a enfonsar,...

Però avui m'han tornat a aixecar la camisa,
i això és terrible.

Comentaris

  • ho he pogut assumir[Ofensiu]
    Tiamat | 07-09-2004

    i m'he llegit el relat, tot i que hi surti la paraula... ja saps :)

    m'han agradat, tant la introducció com el poema. I aquest cop no és només que m'hagi sonat bé a les orelles, si no que a sobre l'he entès! :P

    Vinga, una abraçada ben forta, i no et martiritzis per una falta d'ortografia, serà que no n'he vist per aquí!

    Tiamat

  • Ep, Marc, endevant[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 07-09-2004 | Valoració: 10


    Novament, sentiment pur. Com ja et vaig dir en una ocasió (que també parlaves de l'infortuni laboral):

    QUE ELS BOMBIN...

  • TENS TOTA LA RAÓ VICENÇ[Ofensiu]
    Marc Freixas | 07-09-2004

    Això si que m'emprenya tu!!

    No acostumo a fer aquestes faltes, però porto uns dies que no escric com jo vull, i ni els poemes em surten com jo voldria tampoc!!

    Despedit no existeix, tens tota la raó Vicenç;
    és acomiadat.

    Ho sento per aquestes faltes estúpides;
    sé que ho he escrit malament altre cop, tot i sabent que és acomiadat i no despedit, i això m'emprenya moltíssim.

    Has fet molt bé de rectificar-me, gràcies.

  • Un 10[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-09-2004 | Valoració: 10

    Pel sentiment de tants i tants aturats que tu has sabut exposes en aquestes paraules.
    Per la ràbia contra l'abús laboral.
    Per la impotència esclatant contra el mercat de contractes basura que cada dia guanya terreny.
    Per la paciència de tots cada vegada que ens aixequen la camisa.
    Però això, la paciència, té un límit. Tots ho sabem. I tots els límits són perillosos. Que cap responsable, d'on sigui, del món empresarial o de l'Administració, obviï més aquest límit.
    Gràcies de nou, Marc, i tot el meu suport. Força i endavant perquè si una cosa no podran vèncer mai és la constància. I la constància acostuma a tenir, més tard o més d'hora, un bon final.
    Gràcies.

    PD. He trobat un error, "despedir". En català és acomiadar. No desmereix en res el sentit del poema, però te'l comento. Espero llegir-te d'aquí a ben poc!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.