M'explixcaven com havies plorat

M'EXPLICAVEN COM HAVIES PLORAT
i sentia meves les llàgrimes.
L'instint palpava el silenci, irat,
i copsava el vol de mil pàgines.

Ja s'havia escrit una història:
personatges i paisatges semblants.
I ara comença la trajectòria:
qui serà el lladre fi, de guants blancs.

El reialme que governo és teu
i cap fosc secret no m'esperona
per provar de convèncer-te en breu.

No vull posseir res que sigui teu
--fora, és clar, de la teva persona,
allò que no té marcat cap preu!-

(1982)