Més enllà de les ombres

Un relat de: Erina

Enmig d'un jardí d'hivern germina aquella llavor que, temps enrere, ella havia plantat. Els primers raigs de Sol il·luminen les gotes de rosada que, de mica en mica, es van fonent, lliscant lentament per cadascun dels pètals d'una rosa hivernal.
Al seu costat, una mala herba ha fet camí i ha abraçat la flor, amb tanta força, que no ha pogut respirar.
Afogada, la rosa, aixeca el cap i veu enllà dels núvols una llum que la crida.
No la pot abastar. No és lliure.

Som presoners de l'arbre que cada any col·loquem a la sala d'estar, de les seves garlandes.
Som presoners d'aquell tronc de fusta que cada any, picant i picant, aparenta omplir-nos de felicitat, però en realitat, no ens deixa més que regals.
També presoners del blanc, del ros i del negre, que seguint un estel no féren res més que obsequiar amb riquesa material la innocència d'un infant.
Nosaltres, els presoners, no prendrem com a real cap altra cosa que les ombres dels objectes. A través dels sentits no podem arribar a assolir un coneixament autèntic. Els sentits només ens permeten accedir a l'aparença de les coses, a les idees que no podem percebre. Les idees són el model que imiten les imatges.

Imagina uns homes en un antre subterrani com una caverna -amb l'entrada que s'obre cap a la llum-, on es troben des de la infància i lligats de cames i coll, de manera que han de mirar sempre endavant, sense poder girar el cap a causa de les cadenes. Suposa que, darrera d'ells, a certa distància i a certa alçada, hi ha un foc que els fa claror i un camí entre aquest foc i els captius.

Examina què passaria si fossin deslliurats de les cadenes:

No creus que veurien una llum que de mica en mica va creixent ?

I aleshores, ja fora de la caverna, veurien aquell follet, subjectant LA LLUM.

I després, tots els voltants serien joia, i tota la foscor quedaria embol·licada de càlids i dolços somriures.
Milers i milers de follets dansant amb les ales enceses dibuixarien guspires de nit.

I aquella llum, un cop desperta, faria que et brillessin els ulls.
I aleshores, comprendries que tot el que veies, tot el que creies i imaginaves, no eren res més que les ombres d'un somni.

De vegades no veiem que més enllà de les ombres hi ha un follet aguantant un llum.

Comentaris

  • Pensa que...[Ofensiu]
    AVERROIS | 27-12-2005 | Valoració: 9

    ...també les papallones a la nit van cap a la llum i al final no se'n adonen que la llum les matarà. Encara que crec que es millor morir seguint la llum que no pas morir en les ombres. Ets una romàntica i una poetessa. Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Erina

Erina

5 Relats

7 Comentaris

5715 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
[...Si escrivís la realitat, no tindrien sentit els somnis...]

:) Vaig néixer un 11 de febrer de 1989, de penal... d'aquí ve que sigui tan inoportuna algunes vegades!

No llegeixo ni escric poesia. Escriure és la llibertat més gran que es pot tenir, una de les poques i veritables. Per mi escriure vol dir deixara nar del meu pols el que em ve de gust en cada moment, sense pensar que ho haig de fer d'una manera o una altra. És l'únic lloc on ningú em pot dir què haig de fer i com. No m'agrada pensar en rimar paraules ni canviar frases de lloc perquè no m'hi lliguen. I encara menys haver d'escurçar emocions perquè sobrepassa el nombre de síl·labes. No hi ha res com escriure lliurement una bona prosa sense límits ni barreres!

Tot i així admiro Bartra i la seva prosa poètica (una mica la poesia que queda més lluny de la mateixa paraula). Poemes com "Veu en la nit" o "Torno de l'alta nit en temps de guerra" em posen la pell de gallina.

No tinc temps material per llegir! Però sempre que puc em tanco en el món d'un llibre, i un cop dins em costa sortir-ne fins que l'hagi acabat.