Cercador
Mentre escric i ell esbufega
Un relat de: flor d'hivern"Insprira'm", li demano. M'agafa amb aquelles mans, amb les que em toca, com si fos una brisada d'aire calent. "Descorda't els pantalons" em demana amb aquells esbufecs i amb la seva veu dolça aquella veu que trenca fronteres, les del meu sentiment de follia. Jo escric i ell em toca. Em diu el seu secret a l'orella, "t'estimo". Va baixant la mà cap al meu tros de cos inexplorat fins aleshores. Em rebusca un espai fins que nota que m'estremeixo. Li demano més i més i més.
Deixo d'escriure.
L'agafo tendrament i li trec la seva semarreta preferida, la de la lletra xina. M'entre m'intenta treure els pantalons, jo m'adalanto i li baixo els seus, descobrint allà mateix una mena de catapulta posada en marxa. L'agafo, me la miro. És la primera que he vist de tan aprop. Amb tot el meu sentiment, me la poso a la boca, sé que a ell li agrada, imaginant-me que és un "chupa-chups" de maduixa. El sento disfrutar Va fent uns moviments amb la pelvis, amunt i avall, amunt i avall . M'agafa per la mà inspeccionadora del seu cos i me la condueix fins a la seva boca i em llepa els dits. Tinc desig dels seus llavis.
Mentre li faig notar el meu amor amb un petó, ell em va traient els pantalons, s'acosta a mi, esbufeguem, cridem,..
Deixo de pensar només vull somiar.