Menjar-se el silenci

Menjar-se el silenci
i escopir un blau
com el dels teus ulls
que em tornen boig
i em fan fàstic a parts iguals.
La teva pell com un desert,
com la mort,
com aquesta gran mentida.
Ets un gegant de fang,
una imatge,
una aparença.
Ets res
dins un embolcall daurat,
somnis trencats
i unes realitats que es trenquen
i que ho tallen tot.
Ni mar,
ni cel,
ni tresors,
ni el Paral•lel.