M'enamora el silenci

L'ombra del petó que l'ona em regalava
en aquella obscura blavor del mar desert
rodava treballant ferotge,
jo enterrava els peus a la sorra
la resta de mi era inert.

La nit al cel, la foscor distreta, lliure....

l'ull obert

un, onze, setanta set estels...

espai quasi negre, emoció.

M'enamorava el silenci quan parlava la lluna,
jo provocant ombres salades callava.

Les parpelles ofeses
la mirada descansada,
una remor malferida em feia coixí
la platja m'engollia,

poc a poc enfollia vacil.lant.

La platja,
una ratlla de plata ferida duptava
i la sorra massa tendra
i freda..
m'envoltava el llavi humit,
i jo em deixava fer...

el clar de lluna ja no hi era
i el fum de la cigarreta pujava arrogant.